Feminisme i descolonialisme a la pantalla dels Zumzeig
Una retrospectiva de la cineasta Trinh T. Minh-ha complementa l’exposició que es pot veure aquests dies a La Virreina Centre de la Imatge.
Zumzeig, el cinema i cooperativa del barri de Sants, programa fins al 23 de desembre les obres de la cineasta Trinh T. Minh-ha, una directora de culte que és un dels grans noms del cinema independent. Veniu a descobrir uns films que estan entre el document i la ficció, fins al 23 de desembre.
El cicle, que projecta de manera integral l’obra de la cineasta, acompanya l’exposició “Vist però no vist”, que han comissariat Manuel Borja-Villel i Valentín Roma a La Virreina Centre de la Imatge i que és la primera exposició íntegrament dedicada a l’artista a Espanya. Allà veureu alguns exemples d’un cinema que ha estat definit de vegades com a “cinema etnogràfic experimental” i que no presenta situacions dramàtiques, sinó de la vida diària.
Nascuda a Hanoi l’any 1952 i resident als EUA Trinh T. Minh-ha és escriptora, docent, compositora teòrica de la literatura i, és clar, cineasta, com us mostra aquests dies Zumzeig. Dimarts, 4 de novembre, es projecta un dels films més coneguts de l’autora, el primer que va filmar i que retrata en quaranta minuts la vida de les dones del Senegal rural. És Reassemblage, de l’any 1982.
Entre altres films, el 18 de novembre veureu Surname Viet Given Name Nam (1989), un film sobre la identitat, la memòria popular i la cultura vietnamita, explicades a través de la vida i la història de la resistència femenina; i també Night Passage (16 de desembre), un relat digital sobre amistat i mort que Trinh T. Minh-ha va firmar l’any 2004 amb l’artista Jean Paul Bourdier i que és ple de paisatges onírics i sensuals.
La mirada femenina, i també descolonial, com veureu en aquests i altres films, amara uns treballs audiovisuals en els quals la càmera no parla per les persones que retrata sinó que les acompanya. Perquè els de Trinh T. Minh-ha no són films sobre persones, de fet, sinó films que acompanyen les persones que hi apareixen i en els quals el feminisme és present, també, en l’acte de retratar la quotidianitat, considerada com la superposició del temps en capes.
Aquestes de les quals us hem parlat són només algunes de les cites del cicle, que inclou molts títols més. Si ja heu vist l’exposició “Vist però no vist” a La Virreina Centre de la Imatge i voleu continuar amb la immersió en l’imaginari visual de Trinh T. Minh-ha veniu als cinemes Zumzeig, però abans consulteu al web la informació sobre el cicle.