La festa major puja a escena a la Rambla

No hi ha festa major possible sense una orquestra de ball, una d'aquelles que animen qualsevol celebració i que, amb una vida nòmada i de temporada, han omplert les vetllades de tanta gent de melodies inoblidables. No mereixen aquests artistes un homenatge en forma d'espectacle musical? Benvinguts i benvingudes a L'orquestra impossible (a la imatge. Foto: Jordi Grasiot), un muntatge que podreu veure el dilluns, 10 de març, al Teatre Poliorama.

És una producció de la companyia Cascais Teatre i Girona Jazz Project, que duu a escena una creació conjunta de Marcel Tomàs i Susana Lloret, creadors i directors d'un projecte musicalment conduït per Adrià Bauzó i Xavi Molina.

Tot, per explicar-nos la història d'un promotor musical que vol formar una orquestra amb una colla de músics que coneix. Però trobarà tantes dificultats que potser us preguntareu si aquesta no és L'orquestra impossible.

Marcel Tomàs, Toni Escribano, Adrià Bauzó, Xavi Molina, Aleix Cansell, Joan Tomàs, Pablo Martín, Raúl Pérez, Jordi Casas, Raúl Gallego i Albert Clapés interpreten una peça que comença durant els grisos anys quaranta i s'endinsa després en els glamurosos cinquanta, transportant-nos així a una altra època i interpretant la música que sonava en festes i celebracions populars.

Això és un homenatge, sí, a la festa tradicional i popular, a la festa major que ha il·luminat les vides i els estius de tanta gent, però també a aquells músics que viatjaven permanentment d'una vila a una altra i que constituïen una col·lecció de "personatges entranyables, pintorescos, pillastres, busca vides, pelacanyes i maldestres". Tots ells van interpretar la banda sonora d’un temps i un país, i encara ho fan, dalt de l'escenari.

Si voleu retre un homenatge als i a les músiques de les orquestres de festa major que heu sentit tota la vida, veniu a veure L'orquestra impossible, però abans consulteu al web del Teatre Poliorama tota la informació sobre les representacions.