Pau Vinyals es pregunta si es pot fugir del passat familiar

El gegant del pi és l'òpera prima com a dramaturg de l'actor Pau Vinyals, un monòleg que va néixer en format radiofònic dins la programació en línia i confinada del Teatre Lliure, i que més endavant va fer el salt a l'escenari, amb direcció de Júlia Barceló i del mateix autor, que també l'interpreta. Ja es va poder veure l'hivern passat al Tantarantana i, després d'una gira, ara hi torna, fet que demostra la bona rebuda d'aquesta autoficció plena de preguntes que fan reflexionar l'espectador: De què seríem capaços per defensar casa nostra? Què faríem per salvar un fill? I, sobretot, es pot fugir del passat familiar?

I és que el protagonista d'aquesta obra —el seu avi va morir quan ell tenia 10 anys— descobreix, un dia, a través de la seva mare, que el pare de la seva progenitora va decidir als 28 anys lluitar al bàndol franquista en la Guerra Civil. Primer ho va trobar un fet anecdòtic, però amb el pas dels anys, al jove, això li va crear un seguit de contradiccions. Perquè ell se l'estimava, i molt, el seu avi. El text mescla fets reals i ficticis, i Vinyals, sobre la notícia donada per la mare, en diu: "És, de fet, aquesta confessió la catalitzadora del qüestionament de la meva identitat, l’educació rebuda, de les bases per construir el meu futur, per assentar els meus valors i gestionar els meus privilegis". 

El monòleg porta el segell de la companyia Cassandra Projectes Artístics, i s'estarà al Tantarantana de l'11 de gener al 5 de febrer. Més informació i entrades, en aquest enllaç.