L’arquitecte de Hitler
Pep Munné encarna el paper d’un tecnòcrata i ministre nazi que va mobilitzar 14 milions de treballadors forçats.
Fins al 29 de gener es pot veure a La Gleva Teatre Speer, una comèdia irònica escrita el 1998 per l’argentina Esther Vilar que pren el nom de l’arquitecte d’Adolf Hitler, Albert Speer. Es tracta d’un exercici a mig camí entre la política-ficció i la memòria històrica. El 1937, amb tan sols 32 anys, el Führer li va encarregar que transformés Berlín en una nova megalòpolis: Germània, la capital del III Reich totpoderós. Però la victòria aliada en la Segona Guerra Mundial va enviar en orris els seus plans.
Després de la derrota de Stalingrad el 1942, Hitler, que sentia per ell una predilecció especial –“homoeròtica”, en opinió d’alguns–, va nomenar-lo ministre d’Armament. Temps després, Speer es preuava d’haver perllongat la contesa dos anys i mig, a despit de les víctimes i sofriments que va provocar. Amb tot, va esquivar la pena de mort en el judici de Nuremberg.
La peça que dirigeix Ramon Simó recrea una conversa fictícia entre Speer, un cop alliberat de la presó, i un funcionari –fervent comunista– de la República Democràtica Alemanya, que vol saber quina va ser la seva implicació real en el nazisme. Un i altre –Speer i Bauer– protagonitzen un brillant duel d’“esgrima dialèctica”, encarnats per Pep Munné i Xavier Ripoll, respectivament. Des de posicions ideològiques antagòniques, ambdós constaten el fracàs de dos models de societat totalitària, i el triomf –almenys aparent– del capitalisme.
En el decurs d’aquesta pugna dialèctica emanen reflexions sobre el poder, la barbàrie i la visió i revisió de la història, per arribar a la conclusió que la reconstrucció d’Europa va servir de “coartada” per exonerar dels seus pecats antics nazis en virtut d’uns perfils pretesament economicistes i tecnòcrates.
L’entrada per assistir a la funció val 16 euros i es pot adquirir de forma anticipada en aquest enllaç.