Identitat, orígens i la relació entre humanitat i natura, amb Naomi Kawase
La Filmoteca dedica un cicle a la directora japonesa. El 30 d'abril, el presenta personalment a la plaça de Salvador Seguí.
Amb la projecció del film Aguas tranquilas (a la imatge), de l'any 2014 i considerat per la mateixa directora una de les seves creacions més reeixides, comença a la Filmoteca un cicle dedicat a la directora japonesa Naomi Kawase que inclou sis més dels seus films i que presenten en viu la mateixa cineasta i el productor del film, Luís Miñarro, en una sessió a la sala del Raval.
Si sou aficionats al cinema i seguiu amb atenció el festival de Canes, segurament recordareu la directora com la més jove que, fins aquell moment, l'any 1996, s'havia endut un premi, la Càmera d'Or, per Suzaku, el seu debut.
L'artista s'expressa mitjançant un llenguatge propi que abasta una gran diversitat de gèneres: des del documental i el diari, fins a la poesia, l'autobiografia o l'assaig fílmic. Tots els ha fet servir amb la finalitat d'explorar els propis orígens, gairebé com si fos una Carla Simón (recordeu Estiu 1993?) a la japonesa.
I és que la cineasta va ser abandonada de nena pels seus pares i adoptada per una dona madura a qui ella considerava la seva àvia. Amb el descobriment del cinema, aquesta noia japonesa que desconeixia quins eren els seus orígens autèntics va trobar una manera ideal d'explorar-los a la recerca d'una identitat.
Aquest tema, la recerca de la identitat, l'abandonament i, posteriorment, l'experiència de la maternitat (per exemple, en els documentals Als seus braços, els dies 1 i 5 de maig; Katatsumori, els dies 1 i 3; Naixement-Mare, 2 i 10 de maig) són alguns dels que toca en els seus films, igual que la relació entre la humanitat i la natura, que és precisament un dels assumptes que toca Aguas tranquilas, el film que obre el cicle i que mostra el descobriment de l'amor per part d'una parella d'adolescents durant un viatge a l'illa de la qual procedeixen els avantpassats de Kawase.
Altres produccions, com ara Una pastelería en Tokio (5 i 7 de maig), exploració de la vida quotidiana a partir d'un personatge que viu en els marges o Sharasôju (4 i 9 de maig), sobre la desaparició d'uns germans i el dolor que aquest fet comporta per a les seves famílies, formen també part del cicle.
Guanyadora d'un altre premi a Canes l'any 2007, el Gran Premi Especial del Jurat, per Mogari no Mori (El bosc del dol; no es projecta en aquest cicle), sobre el dolor i el dol, l'any següent la realitzadora va conèixer el director de Girona, Isaki Lacuesta i, a proposta del CCCB, van establir una relació epistolar de cartes filmades, aplegades amb el títol de In between days (no es projecta en aquest cicle)
Si voleu conèixer Naomi Kawase, veniu aquests dies a la Filmoteca, però abans consulteu al web tota la informació sobre el cicle.