La invenció com a refugi
La mostra ‘Quien no inventa no vive’ celebra el centenari de l’autora Ana María Matute des d’una mirada íntima i creativa que revela la seva lluita per existir a través de la literatura.
La invenció és la forma essencial d’existir en el món i també de connectar amb la realitat. Així ho veia l’escriptora Ana María Matute per a la qual, la creació i la imaginació eren els pilars que fonamentaven la seva vida i, és clar, la literatura. Quien no inventa no vive va ser el seu lema propi, que resumia perfectament l’actitud davant la vida i la literatura de l’autora. Per a Matute, inventar no només significava crear històries, sinó també donar forma a paisatges i mons imaginaris.
Aquesta mateixa asseveració és la que dona nom a l’exposició que celebra el centenari del naixement d’Ana Maria Matute i que explora la vida de l’autora a través de cinc etapes: infància, joventut, maduresa, depressió i renaixement. La mostra, organitzada per l’Instituto Cervantes i el Ministeri de Cultura, amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona i l’Agència Balcells, proposa un viatge immersiu a través dels capítols de la vida de l’autora a partir d’objectes personals, manuscrits, cartes, dibuixos, fotografies i, fins i tot, una selecció d’àudios amb la seva pròpia veu.
Ana María Matute: Quien no inventa no vive és visitable fins a l’11 de gener de 2026 a la Biblioteca Jaume Fuster i celebra els moments clau d’una trajectòria literària marcada per la fantasia, la infància i la rebel·lia creativa. Comissariada per Mari Paz Ortuño Ortín, l’exposició cerca fer present a l’escriptora, com una narradora que va defensar amb vehemència la importància d’inventar per poder viure. Perquè quien no inventa no vive.
Ana María Matute (1925–2014) va començar a escriure contes als cinc anys i, als disset, ja havia completat la seva primera novel·la, Pequeño teatro, que seria publicada anys més tard i rebria el Premio Planeta el 1954. Guardonada amb reconeixements com el Premi Nadal, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premio Nacional de las Letras Españolas o el Premio Cervantes, la seva obra destaca per la imaginació i la profunditat emocional, sovint poblada de mons simbòlics, criatures fantàstiques i una mirada crítica sobre la societat.