L'art contemporani suec, un estil consolidat que es mostra a La Capella

Suècia s'ha convertit en un dels països més seriosos en la producció d'art contemporani i la proliferació d'artistes creadors d'aquest estil. Així doncs, amb l'objectiu de donar a conèixer alguns dels seus exemples més consolidats, La Capella presenta l'exposició Síndrome. Context, maneres i estructura. Formes actuals de producció artística a Estocolm.

Aquesta mostra, presenta el treball de diversos artistes defugint la voluntat de representar un lloc. Artistes que marquen el temps amb el seu treball, que investiguen i proposen maneres de fer específiques. Síndrome presenta una sèrie d'obres on l'artista defineix: des de la necessitat de sortir de l'espai expositiu, des del qüestionament de com treballar físicament amb la institució, des del posicionament polític amb el documental, passant per la investigació del material com a forma conceptual fins a la vinculació amb la ficció per a pensar en el nostre temps.

L'exposició presenta també una sèrie d'entrevistes amb representants de diverses institucions artístiques d'Estocolm, analitzant la situació actual de la creació artística, el seu funcionament i com afecta l'entramat en les maneres de treballar amb art a la ciutat.
En el marc del projecte, s'organitzaran una sèrie de trobades entre els artistes presents a l'exposició amb artistes de Barcelona i amb agents artístics, buscant un diàleg "en directe" entre pràctiques i maneres de fer.

Síndrome comptarà amb les obres de:

Carl Palm

El significat dels objectes no depèn únicament d’ells mateixos. Carl Palm proposa un intercanvi a diverses institucions i espais artístics: l’artista s’enduu un moble o objecte que escull del mobiliari de la institució i, al seu lloc, deixa una còpia al més acurada possible feta manualment. L’objecte que passa a ser propietat de Carl Palm es converteix en obra d’art mentre que la còpia, amb el treball de l’artista, es queda a la institució. Cal observar què significarà el “nou” objecte per a la institució.
També al voltant de la funció i del sentit dels objectes, Carl Palm presenta una cortina que mostra el que ha d’amagar: la representació d’un espai domèstic que no quadra amb l’espai institucional on s’exhibeix.

Lina Persson

El reconegut científic nord-americà Ronald Mallet assegura que pot construir una màquina del temps a partir de teories d’Einstein. Després d’entrevistar-se amb ell, Lina Persson realitza una sèrie d’obres en què es pregunta sobre la possibilitat d’èxit del científic. Si el salt de la teoria a la pràctica és factible, Ronald Mallet podria enviar missatges des del futur. Lina Persson prepara la seva proposta a l’exposició com un possible moment perquè arribi un d’aquests missatges.
Una carta en format de vídeo, una representació de la màquina del temps de Ronald Mallet i una sèrie d’objectes i documents ens apropen als interrogants sobre temps, ciència i possibilitats de passar de la teoria a la realitat.

Goldin + Senneby

Amb el projecte Headless, Goldin + Senneby investiguen l’existència d’una construcció econòmica –també anomenada Headless–, amb seu en un paradís fiscal. El sistema econòmic mundial permet espais d’abstracció absoluta en què els diners apareixen i desapareixen en un marc entre dubtós i legal. El procés d’investigació de Goldin + Senneby mostra les capes, firmes i ficcions que s’amaguen darrere l’economia.
La presentació de Headless requereix característiques especials. El documental es visiona en una sala de reunions d’una cadena mundial de negocis i les places són limitades. Paral•lelament al documental, el projecte de Goldin + Senneby incorpora una novel•la en la qual les persones passen a ser personatges i la informació real es confon amb la ficció.

Åsa Cederqvist

Åsa Cederqvist treballa amb materials i el seu significat. Ha realitzat una sèrie d’instal•lacions fetes amb materials tèxtils, en què la duresa i la brutalitat contrasten amb un material suposadament suau.
A The Cabinet, Åsa Cederqvist ofereix la fisicitat del fang, un element bàsic en l’art i la seva història. La terra, els elements bàsics i la relació que hi podem tenir, saltant enrere cap a un comportament gairebé animal. La característica física del material, que s’observa des del vídeo i el llenguatge visual, planteja una confrontació entre temàtiques, formes i mètodes.

Petra Bauer

Amb una setmana a l’organització Southall Black Sisters, Petra Bauer fa servir el format del documental per plantejar maneres d’actuar des del feminisme en un context socialment complex i amb formes postcolonials. El salt de la teoria a la pràctica esbossa una situació en què resulta evident la necessitat d’una lluita en diversos fronts per defensar els drets de les dones, una lluita que empra el mateix vocabulari des de fa més de tres dècades.
Petra Bauer investiga maneres de narrar continguts polítics des de formats cinematogràfics i visuals, ja sigui documentals o programes de televisió en què explica subjectivament moments clau de la relació entre el cinema polític i el feminisme.