Els disgustos de l'amor i de la vida sota una capa de comicitat
Katie Mitchell dirigeix l'òpera Ariadne auf Naxos, amb música de Richard Strauss i llibret d'Hugo von Hofmannsthal.
A Ariadne auf Naxos, estrenada l'any 1912 a Stuttgart, hi trobem pinzellades de Mozart, de Wagner i de Schubert. El seu compositor musical, però, és Richard Strauss, i la història parteix de Le Bourgeois Gentilhomme de Molière. El llibret el va escriure Hugo von Hofmannsthal, que d'aquesta manera signava la seva tercera col·laboració amb Strauss, després d'Elektra i Der Rosenkavalier. I encara més grans noms propis de la història de les arts escèniques: Ariadne auf Naxos tracta el món de l'òpera dins de l'òpera, com fent una picada d'ullet a Pirandello, que parlava del teatre dins del teatre. A partir del 26 de setembre es podrà veure al Gran Teatre del Liceu una adaptació d'aquest títol dirigida per Katie Mitchell, versió que té entre d'altres intèrprets Maik Solbach, Miina-Liisa Värelä, Samantha Hankey, Nikolai Schukoff, Josep Fadó i Roger Padullés. Josep Pons n'és el director musical.
A l'òpera de Strauss se li han posat adjectius com "impertinent" però també "irresistible". Toca amb comicitat els disgustos que pot donar l'amor i, en general, la vida. Narra la història de l'home més ric de Viena, que encarrega una òpera seriosa a un jove compositor i també convida un grup d'actors de la commedia dell’arte. Demana que els dos espectacles tinguin lloc al mateix temps, mentre s'estableix un debat de fons entre fidelitat en oposició a metamorfosi, i la frívola Zerbinetta intenta convèncer la tràgica Ariadne que els homes són tots iguals i fins i tot intercanviables.
Per a més informació i entrades, consulteu l'enllaç.