El llenguatge de la llum

Terrence Malick, Barbet Schroeder, Alan J. Pakula, Érik Rohmer... Amb tots aquests directors, tots ells grans noms de la història del setè art, va treballar Néstor Almendros, un dels directors de fotografia més cotitzats i desitjats del segle passat, que també va dirigir algunes creacions pròpies i que ha acabat convertit en mite de la imatge en moviment per l'ús sofisticadíssim de la llum en les seves produccions. Li dedica un cicle la Filmoteca de Catalunya fins al 8 de febrer.

Però potser no sabeu que aquesta figura imprescindible de les grans creacions cinematogràfiques del segle passat va néixer a Barcelona l'any 1930. Es va haver d'exiliar l'any 1948 fugint del franquisme, i va anar a viure a Cuba, on va estudiar Filosofia i Lletres. El 1961, va haver de fugir un altre cop, en aquesta ocasió del règim castrista, per acabar vivint i treballant a França, Itàlia, els EUA...

Aquest geni del cinema que s'expressava amb el llenguatge de la llum és, precisament, qui va il·luminar les creacions de la nouvelle vague francesa, treballant i coincidint amb grans mites del moment, entre els quals Rohmer, Truffaut, Barbet Schroeder o Marguerite Duras.

Quin era el secret d'aquest professional de la fotografia cinematogràfica? Doncs que va saber fer de la llum natural i de la senzillesa tècnica una de les claus destacades d'unes obres que també mostraven el seu gran coneixement de la tradició artística europea.

Profundament culte, Almendros va treballar il·luminant films dels grans del cinema, però és també autor d'una obra com a director de documentals i de pel·lícules de caràcter experimental que deixava entreveure una personalitat socialment compromesa i artísticament interessada en la innovació i en la recerca de la bellesa.

Així, en el cicle podreu veure des de Dies del cel, de Terrence Malick (1978), fins a La col·leccionista (1966), La Marquesa d'O (1976) o Pauline a la platja (1982), totes tres d'Éric Rohmer, o el famós film Kramer contra Kramer (1979), de Robert Benton, fins a la sessió Néstor Almendros: del curtmetratge al mite o creacions conjuntes com la que va firmar l'any 1984 amb Orlando Jiménez Leal, Conducta impròpia, un documental sobre la repressió castrista contra les pràctiques homosexuals, la dissidència política i la intel·lectualitat exiliada.

Són només algunes de les petites joies, moltes massa poc conegudes, que formen part del programa. Veniu a veure els films que formen part del cicle si voleu conèixer a fons el cinema de Néstor Almendros, però abans consulteu tota la informació al web de la Filmoteca de Catalunya.