'Locus amoenus', una reflexió sobre els paradisos promesos de la nostra generació

Primera hora del matí. Tres desconeguts comparteixen el vagó d'un tren que connecta la rodalia amb el centre d'una gran capital dels nostres dies. Cap d'ells no sospita el final que espera al trajecte, i com a conseqüència el viatge es desenvolupa amb una perspectiva crucial per a l'espectador que coneix el secret.

Locus amoenus agafa el títol d'una locució llatina que ens parla d'un espai idíl·lic, un tòpic literari que vol plasmar la seguretat i el confort del nostre entorn. El recurs connecta l'obra amb una reflexió sobre els paradisos promesos que ha tingut la nostra generació, i en conseqüència les seves contradiccions.

Com la vida, la ficció de Locus amoenus es mou entre les estones de comèdia i les situacions tenses, des de l'absurd fins a l'emoció. Un periple que ens condueix fins al final tràgic, representant la metàfora del desig humà de voler arribar sempre més lluny. El trànsit és la història i en el camí es desenvolupa l'argument.

Albert Pérez Hidalgo, Miquel Segovia i Mònica Almirall són els intèrprets d'aquesta peça que ja s'ha pogut veure en algunes de les sales i els festivals més prestigiosos del nostre país que donen cabuda a peces que investiguen els nous llenguatges de l'escena. Ara, Locus amoenus es podrà veure a la Sala Hiroshima fins al 28 de febrer.