
Ball kathak i cors grecs, al MACBA
El dramaturg i coreògraf Gaston Core fa un nou pas en les essències expressives de la dansa en seu Díptico del desierto.
Díptico del desierto és un projecte escènic format per dues peces –una dansa de grup amb dotze intèrprets, Chorus, i un solo, The Very Last Northern White Rhino– dirigides pel coreògraf Gaston Core.
Core és director escènic, dramaturg, gestor cultural, ballarí i actor, i ha estat el director de la Sala Hiroshima des del 2015 fins al seu tancament, el novembre de 2021. De fet, Chorus és una coproducció de la Sala Hiroshima i Dansa Metropolitana, amb direcció musical de Shreyashee Nag, mentre que The Very Last Northern White Rhino és fruit de la col·laboració amb el Grec Festival.
La primera part del díptic s’inspira en la tragèdia grega Les suplicants, d'Èsquil (525-456 aC), segons la qual un grup de dones fuig de la seva terra a la recerca de la llibertat i s’enfronta a un altre grup humà que haurà de decidir la seva sort. A través de la desconstrucció de la dansa kathak, clàssica de l’Índia, la peça recupera un tret arcaic de la tragèdia: el cor de cantors com a protagonista, encapçalat pel corifeu. Es tracta, en definitiva, d’un viatge entre la mitologia i la societat, entre la fantasia i l’actualitat, entre l’estètica clàssica i el moviment contemporani.
En canvi, el viatge The Very Last Northern White Rhino va de la foscor a la llum, com una celebració de la vida mitjançant la dansa, enmig del caos del món. A través d’una recerca sobre diferents estils de dansa urbana, aquesta peça presenta el ball com a excés i com a celebració derivada de la vida. Per tant, advoca per ballar fins a l’esgotament perquè potser no hi ha res més a fer.
Díptico del desierto forma part del cicle Dissabtes al MACBA. L’activitat és gratuïta, però cal inscriure-s'hi prèviament en aquest enllaç perquè les places són limitades.
