Colonitzadors microscòpics

La Casa Orlandai dedica aquest hivern el seu cicle de cafès científics a parlar sobre com s’ho han fet diversos grups d’éssers vius (els bacteris, les plantes i els insectes) per triomfar al llarg de l’evolució, és a dir, per sobreviure al filtre de la selecció natural i colonitzar el planeta durant centenars de milions d’anys. El cicle comença el dimecres 15 de gener amb la sessió Les múltiples facetes dels microorganismes, a càrrec de Mercè Berlanga, professora de Farmàcia de la UB.

S'anomenen microorganismes aquells éssers vius de mida tan petita que escapen al nostre sentit de la vista. Sota aquesta denominació s’hi inclouen tàxons com els bacteris, els protozous, els virus i alguns fongs, i són tan diminuts que per observar-los i estudiar-los cal recórrer a microscopis i altres tècniques. D’aquests, els bacteris, i en particular els arqueobacteris, són els grups d’organismes més antics de la Terra, amb un origen estimat fa uns 3500 milions d’anys. Bacteris i arqueobacteris constitueixen dos regnes diferents però comparteixen molts trets en comú: són organismes unicel·lulars (formats per una sola cèl·lula) i procariotes, és a dir, que no tenen un nucli al seu interior que custodiï el seu material genètic.

Les seves característiques els permeten reproduir-se a gran velocitat i això implica fer còpies dels seus gens per passar-los a la descendència. Sovint, durant el procés de copiat es cometen errors i els gens de la descendència no són exactament iguals als del bacteri progenitor. Aquestes diferències genètiques es coneixen com a mutacions, es donen aleatòriament i poden traduir-se en una trava per a la supervivència del bacteri o, al contrari, un avantatge que li permet adaptar-se millor a l’entorn i donar lloc a una estirp més resistent i exitosa.

D’aquesta manera, al llarg de l’evolució els bacteris han colonitzat pràcticament tots els ambients del planeta i han desenvolupat tota mena de metabolismes diferents. N’hi ha per tot arreu, des dels ambients més tòrrids i secs del desert fins a les profunditats dels gels antàrtics. Fins i tot els humans (i la resta d’animals) comptem amb una gran comunitat de bacteris que viu tant a la nostra superfície (pell, pèl, mucoses) com al nostre interior (aparell digestiu) i que desenvolupa una tasca molt important. És l’anomenada microbiota, sense la qual no podríem sobreviure i que supera en nombre de cèl·lules les del nostre propi cos. En menor mesura, hi ha bacteris que ens causen malalties que combatem amb antibiòtics, però degut precisament a la seva elevada taxa reproductora i mutant, estan desenvolupant resistència a aquests fàrmacs.

Per tot plegat, el dels bacteris és un món fascinant. Pregunteu tot el que us interessi i aclariu els vostres dubtes al cafè científic a la Casa Orlandai. Més informació en aquest enllaç.