Els problemes de la 'generació perduda'
La comèdia dramàtica Monopoli, de Mar Monegal, fa una reflexió sobre els límits de la llibertat i com el capitalisme modifica les relacions humanes.
Eduard Buch i Sara Espígul són el Pol i la Montse, una parella de "joves-vells" que, quan va començar a trobar un cert equilibri econòmic i familiar, va topar de front amb diferents crisis, començant per l'esclat de la bombolla immobiliària, va haver de cercar un nou habitatge i reinventar-se. Són els únics personatges de l'obra de Mar Monegal Monopoli, amb un text que retrata a la perfecció una determinada generació, o si més no una part d'aquesta: aquelles i aquells que van poder tenir una bona formació amb la promesa que amb estudis avançats al currículum tindrien la feina que desitgessin de per vida, que es van criar en analògic però s'han hagut d'adaptar al món digital, i que la hipoteca o el lloguer els suposa un percentatge molt alt dels seus ingressos. Hi ha qui l'anomena la "generació perduda", i altres la "generació Y".
El muntatge de Monegal, que ella mateixa dirigeix junt a Josep Galindo, és, ens avança la sinopsi, una reflexió "sobre el valor de l'individu, els límits de la llibertat i com el capitalisme modifica les relacions humanes". I, evidentment, interpel·la el públic i en especial a qui hagi viscut situacions com la del Pol i la Montse. Monopoli arribarà a la Sala Atrium el 12 de gener, i hi romandrà fins al 6 de febrer. Definida com a comèdia dramàtica, l'obra forma part del tríptic de l'autora sobre aquesta generació, i en el festival Temporada Alta 2020 es va emportar el premi del X Combat de Dramatúrgia. És una producció d'Eòlia i+D.
Per a més informació i entrades, cliqueu a l'enllaç.