La postal com a portadora de notícies
Una exposició al Museu d’Història de Catalunya mostra els missatges que al llarg de 150 anys han viatjat per tot el món en el revers i l'anvers de les cartolines.
Des de la seva invenció a Àustria el 1869, la targeta postal –ja sigui il·lustrada amb fotografies o dibuixos– s’ha estès per tot el món amb la finalitat de felicitar festes i aniversaris; reproduir monuments, paisatges i escenes quotidianes, i per plasmar tota mena de fílies i fer-ne les delícies dels seus col·leccionistes.
Fins al 26 de febrer, el Museu d’Història de Catalunya (MHC) acull l’exposició temporal Espero una postal. La mostra vol evocar una tradició que segueix ben viva, com a “portadora de notícies” de llocs més o menys llunyans.
Per aquesta raó, l’exposició centra la seva atenció en l’anàlisi dels missatges i de les circumstàncies en les quals es van escriure i van ser rebuts. Els continguts s’estructuren en dotze àmbits temàtics, des de la seva popularització com a record o souvenir d’un viatge fins a la utilització que se’n va fer com a suport de propaganda i arma ideològica en ocasió de la Primera Guerra Mundial o de la Guerra Civil Espanyola. En el terreny domèstic i comercial, l’exposició repassa l’ús de les cartolines com a retrat, carta d’amor, acte de devoció religiosa o felicitació, i també com a mitjà publicitari o vinyeta humorística.
Tot i l’esclat de les xarxes socials i dels canals de missatgeria per a telèfons mòbils, i malgrat no tenir els avantatges de la comunicació immediata, rebre una postal és encara avui, 150 anys després de la seva posada en circulació, un símbol d’estimació i dedicació per part de l’emissor. Triar-la, comprar-la, escriure-la, enganxar-hi el segell i, finalment, dipositar-la en una bústia són actes que fan sentir al destinatari una emoció especial.
Les entrades es poden comprar a les taquilles del museu o bé de forma anticipada clicant aquí.