Passat, present i futur de la brossa sonora

El Museu de la Música acull fins al desembre l’exposició Escoltar amb les mans. Suports obsolets, missatges efímers, produïda conjuntament amb el Centre Robert Gerhard.

Ideada pel director de la institució, Jordi Alomar, i comissariada per Ferran Fages amb el suport de Mariona Villanueva, la mostra reflexiona sobre la fragilitat, la durabilitat i les capacitats dels suports analògics; és a dir, com els discos de pedra, els vinils, els CD i les cintes magnètiques –entre d’altres formats– han determinat l’escolta, les memòries i els imaginaris individuals i col·lectius.

L’exposició també aborda les maneres de relacionar-se amb el so com a oients i com a creadors, i ofereix diversos punts de vista sobre la gestió i la conservació d’aquestes “restes arqueològiques modernes” en un context postindustrial en què la tecnologia continua produint i amuntegant un volum incommensurable de deixalles analògiques i digitals.

L’itinerari s’estructura en tres àmbits que dialoguen entre ells. El primer contextualitza les problemàtiques de cadascun dels suports i el seu impacte històric i conceptual. El segon s’ocupa dels usos dels diversos formats, en el marc de les manifestacions artístiques i sonores que s’han succeït des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat.

El tercer espai presenta una selecció d’objectes i documents, entre els quals hi sobresurten tres obres musicals –I Am Sitting in a Room d’Alvin Lucier (1970), Vinyl Coda de Philip Jeck (1999-2003) i The Disintegration Loops de William Basinski (2002-2003)– plantejades com a relectures i reinterpretacions de les qualitats efímeres, finites i materials dels suports analògics.

La visita a l’exposició Escoltar amb les mans. Suports obsolets, missatges efímers està inclosa en l’entrada al Museu de la Música, que costa 6 euros i es pot comprar en línia clicant aquí.