Elena Asins, pionera de l’art digital
L’autora codificava les seves obres conceptuals igual que feia el seu admirat Johann Sebastian Bach, un cop cec, amb les partitures musicals.
Elena Asins (Madrid, 1940 – Azpíroz, Navarra, 2015) va ser precursora de l’art conceptual a Espanya i pionera en l’aplicació digital a les arts plàstiques i creació basades en algorismes. Va desenvolupar una fecunda carrera que va culminar amb dos grans premis, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2006) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (2011), i una exposició antològica al Museu Nacional Reina Sofia aquell mateix any.
De formació autodidacta, Asins va cofundar la Cooperativa de Producció Artística i Artesana, un grup paral·lel a l’expressionisme abstracte. El 1969 l’artista va passar a formar part del Centro de Cálculo de la Universidad Complutense de Madrid, on va començar a investigar amb la computadora com a instrument de creació artística.
Al llarg de la seva trajectòria, Asins va desenvolupar un mètode de treball estructuralista influenciat per la semiòtica, la lògica matemàtica, la teoria de la informació i la poesia concreta. Les seves obres monocromàtiques i geomètriques, creades a partir d'algoritmes i sèries numèriques, pretenien crear noves estructures de pensament; un món autònom, allunyat del simbolisme, basat en l’ordre i la puresa formal del moviment.
Ara, Nogueras Blanchard acull fins al 31 de març la mostra Canons, amb la col·laboració de la galeria Altxerri de Sant Sebastià. L’exposició reuneix diferents dibuixos produïts digitalment que reten homenatge a les formes canòniques de Johann Sebastian Bach, per qui l’artista sentia una gran admiració. La passió d’Asins per la música i la seva temporalitat va jugar un paper clau en el desenvolupament de les seves obres. En aquestes composicions pictòriques s’aprecia la seva obsessió per l’ordre en la col·locació de les notes sobre el compàs, els ritmes, els silencis, la repetició i la mutació.