L'última òpera de Mozart

Una de les obres més estimades de l'òpera rep una nova posada en escena al Palau de la Música. Molt s'ha parlat d'aquesta peça, considerada un conte de fades, però també una metàfora de la maçoneria i fins i tot l´han analitzat en el seu context històric i polític, la dècada de 1780. Sens dubte és tot això i més. Estrenada el 1791, Die Zauberflote és pur entreteniment, i va suposar un èxit immediat en tots els estrats socials de l'època.  

El públic del Theatre auf der Weiden de Viena va poder gaudir abans que ningú d'aquesta òpera amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret en alemany d'Emanuel Schikaneder. L'obra és una defensa dels valors del coratge, la virtut i la saviesa.

En dos actes, té forma d'un singspiel, un tipus d'òpera popular cantada en alemany, en la qual s'intercalen parts parlades. Una terra mítica entre el Sol i la Lluna. El príncep Tamino fuig d'una terrible serp abans que tres dames al servei de la Reina de la Nit el salvin. Donen al príncep un retrat de la filla de la Reina, Pamina, i li diuen que és presonera del malvat Sarastro. Tamino s'enamora a primera vista del retrat de la jove. Per rescatar-la, les dames li ofereixen una flauta màgica per garantir la seva seguretat en el viatge, i a Papageno - un caçador d'ocells-, que l'acompanyarà, li lliuren cascavells màgics de plata.  

Estrenada dos mesos abans de la mort prematura del compositor, va viure prou per gaudir del seu èxit, i continua sent un element bàsic en el repertori de les principals sales de concerts. La popularitat de la que va ser la seva última obra va quedar reflectida en dues seqüeles immediates de Peter Winter i Johann Wolfgang von Goethe.

Mozart  va ser molt prolífic, i va compondre una obra variada que va abastar gèneres tan diferents com l'òpera bufa, la música sacra i les simfonies. La seva relació amb la ciutat de Viena va ser complicada i el seu estil de vida també, passant de períodes d'abundància a uns altres en els quals a penes obtenia ingressos i estava carregat de deutes. El 1790 es va estrenar a la capital austríaca la seva òpera Così fan tutte i a l'any següent la mateixa La flauta màgica. Les dues van ser molt ben rebudes pel públic i la crítica, i la ciutat, que havia estat molt dura davant el fracàs d'alguna de les seves obres, el va valorar de nou abans de la seva mort. 

Amb música a càrrec de la Orquestra NovAria Filharmonia, compta amb la interpretació dels cantants Sarah Zhai (Pamina); Carlos Enrique Ortiz (Tamino); Joan G. Gomà (Papageno); Romina Krieger (Papagena) i Danil Sayfullin, Sarastro

Les entrades per a aquesta funció estan disponibles des d'aquest enllaç.