Una placa recorda Jaime Gil de Biedma

Aquest dimecres 14 d'abril s'ha descobert la placa literària que l’Ajuntament dedica al poeta barceloní Jaime Gil de Biedma a la façana de l’edifici on va viure, al carrer de Francesc Pérez Cabrero, 6, al districte de Sarrià Sant Gervasi. La col·locació de la inscripció forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona, un deplegament que seguirà a la tardor amb la instal·lació de plaques en record de Joan Triadú, Joan Perucho i Joan Oliver. El passat 9 d'abril se'n va col·locar una al número 64 del carrer de Sant Miquel, on va viure la poeta, narradora, traductora i pintora Felícia Fuster. L’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha presidit l’acte de descoberta, al que han assistit també Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat; Albert Batlle, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, i Inés García-Albí, neboda del poeta, en representació de la família Gil de Biedma. Colau ha manifestat que “la nostra ciutat tenia un deute de gratitud amb ell”, i la placa suposa “un acte de reconeixement i justícia per tot allò que ens ha donat. És molt important posar en valor la grandesa de l’obra de Gil de Biedma i explicar-ho a tota la ciutadania”.

Pertanyent la Generació dels 50 i considerat un dels més grans poetes contemporanis en llengua espanyola, Jaime Gil de Biedma va néixer a la capital catalana l'any 1929 i moria a la mateixa ciutat el 1990. Els temes més habituals dels versos que va deixar escrits són la preocupació per la pèrdua de joventut i amor, la destrucció dels records i de la vida, i el temps. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on va entrar en contacte amb autors com Gabriel Ferrater, Carlos Barral, Jaime Salinas o Juan Marsé. Es referia a ell mateix i al seu nucli d’amics escriptors més propers com “senyorets de naixement; escriptors, per mala consciència, de poesia social”. En paraules de la també escriptora i amiga Carme Riera, assumia el seu rol amb la contradicció de “saber que s’és burgès, no renunciar a ser-ho, però viure-ho amb mala consciència". Els seus poemes tenen influències del simbolisme francès i de la poesia anglosaxona, i Gil de Biedma també mostrava la seva admiració per Luis Cernuda. Alguns dels seus llibres publicats són Según sentencia del tiempo (1953), Compañeros de viaje (1959), En favor de Venus (1965), Diario del artista seriamente enfermo (1974) o Las personas del verbo (1975).