Política, bellesa i moralisme en les noves exposicions del Fabra i Coats: Centre d'art contemporani
Fabra i Coats: Centre d'art contemporani inaugura dues noves exposicions i, si amb La transformació sensible ens parla del valor polític de la bellesa, a Tot ordre es vol pur (a la imatge) posa l'accent en el moralisme del nostre món, Veniu-les a veure fins al 10 d'octubre.
La transformació sensible és un projecte de comissariat d'Oriol Fontdevila, escriptor i investigador de Manresa instal·lat a Barcelona, especialitzat en pràctiques artístiques i educació, que en aquesta mostra aplega l'obra de diversos artistes. La segona exposició, Tot ordre es vol pur, mostra creacions de Núria Güell, una artista de Vidreres que s'ha fet coneguda amb unes obres de caràcter visual amb un clar component polític i social. Totes dues exposicions indaguen en el món en el qual vivim i al·ludeixen, d'alguna manera, al poder.
En la primera mostra, La transformació sensible, veurem obres dels artistes i col·lectius de creadors Assemble, Patricia Esquivias, Javier Peñafiel & Rita Rakosniki i Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo. Són un seguit d'obres que el comissari fa servir per preguntar-se quin és el valor polític de la bellesa i com es decideix exactament què és bell o què no ho és. I és que potser ens pensem que aquesta és una qüestió de gust personal, però en aquesta mostra comissari i artistes es confabulen per mostrar-nos la bellesa "com a principi organitzatiu i com a força motriu de coneixement".
Sí, la bellesa és un dels factors que ens atrauen cap als altres, però per aquesta mateixa raó ens converteix en éssers dependents. És a dir, que la bellesa ens assegura una vida en comú que afavoreix l'espècie, però a la vegada limita notablement la nostra independència.
A la mostra trobarem des d'obres que, com la d'Assemble Studio, ens parlen sobre les qualitats sensuals dels ambients; que exploren possibilitats de relacionar-se d'una manera diferent com fa Patricia Esquivias en una peça que també tracta les implicacions colonials del treball artesanal; que mostren la connexió entre producció de bellesa i resistència política com fan Javier Peñafiel & Rita Rakosnik; o que ens acosten a les representacions de si mateixes que han generat comunitats situades als marges com les que ens mostren Júlia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.
No marxeu encara de Fabra i Coats: Centre d'art contemporani, ja que, a Tot ordre es vol pur , el centre ens planteja una retrospectiva de Núria Güell en la qual l'artista ens parla d'aquell poder que es legitima mitjançant la força i la violència, sí, però també fent servir conceptes com el de la veritat i, especialment, el del bé moral. És així com el poder es fa molt més difícil d'eludir i, encara més, esdevé una font de satisfacció per a uns éssers humans que experimenten gaudi quan corresponen al poder o bé quan són correspostos per aquest poder.
Núria Güell fa servir les obres anteriors de la seva producció per tal de submergir-nos en el moralisme totalitzador de l'opinió pública del nostre temps i per preguntar-se quin paper hi juguen els i les artistes en tot plegat. Amb les obres anteriors de l'artista, trobarem també noves creacions, a més de les aportacions de vuit artistes, sis pensadores, dos antics reclusos, un sacerdot i una monja que enregistra vídeos per a YouTube.
Si no us voleu perdre dues exposicions d'art contemporani que tenen molta relació amb la política i el poder, veniu a veure La transformació sensible i Tot ordre es vol pur, però abans consulteu tota la informació sobre les exposicions al web de Fabra i Coats: Centre d'art contemporani.