La relació entre l'ésser humà i la ciència puja a escena
S'estrena a la Sala Atrium Una còpia, obra de la dramaturga britànica Caryl Churchill.
Una autora teatral amb una llarga trajectòria portant a escena abusos de poder de tota mena s'enfronta ara a la relació entre la humanitat i la ciència a partir de la història d'un pare i els seus fills. Veniu a veure Una còpia (a la imatge. Foto: Midjourney IA / Joan Rodón) a la Sala Àtrium, del 13 de febrer al 17 de març.
Autora de creacions escèniques com Lluny i Setè cel, entre altres vistes als nostres escenaris, Churchill ens parla en els muntatges que firma sobre feminisme, sobre comunisme i imperialisme o sobre la desconstrucció del nucli familiar, entre molts temes més que inclouen la revolució sexual o la guerra. Tracta aquests assumptes des d'un punt de vista que sempre és innovador i no resulta mai evident.
Ho fa un cop més a Una còpia (A number, en la versió original), una peça de l'any 2002 que ens parla sobre l'impacte de la ciència en la vida dels éssers humans. La dirigeix Raimon Molins i la protagonitza ell mateix amb Lluís Marco (la traducció és de Jordi Prat i Coll). Explica la història d'un pare i els seus fills. El pare, Salter, conviu amb tres fills, dels quals un és l'original i els altres dos són clons del primer.
Els clons no han sabut mai que ho eren. Fins que un dia, trenta anys després, es fa evident la veritat. I no només això, sinó que es descobreix que hi ha vint còpies més del mateix noi.
Humor i tragèdia es combinen en una peça en la qual els joves protagonistes es pregunten qui són i demanen explicacions al pare. Per què fer còpies d'un únic fill en comptes de tenir-ne més?
El conjunt esdevé una reflexió sobre la relació entre la humanitat i la ciència, però també fa pensar sobre l'originalitat de cadascun de nosaltres i sobre la recerca de la pròpia identitat.
Si voleu saber com s'acaba aquesta història de Caryl Churchill, veniu a la Sala Àtrium, però abans consulteu al web tota la informació sobre les representacions.