Sagarra, segons Xavier Albertí

L’any 1930, el dramaturg Josep Maria de Sagarra va estrenar al desaparegut Teatre Novedades (aleshores, Teatre Novetats) de Barcelona La corona d’espines, descrita com una obra teatral en vers o bé com un poema dramàtic.  Avui no són molts els qui la coneixen bé, però Xavier Albertí la considera un dels grans textos del patrimoni teatral en català. És una obra crítica amb la societat del seu temps que el director ha recuperat, afegint-li una música composta per ell mateix.

Del 13 de novembre i fins al 21 de desembre, Albertí dirigeix un equip d’actors i actrius format per Manel Barceló, Jan D. Casablancas, Jordi Domènech, Abel Folk, Oriol Genís, Àngels Gonyalons, Pau Oliver, Júlia Roch, Laia Valls, Rosa Vila i Roger Vilà. Una escenografia de Max Glaenzel i un vestuari de Sílvia Delagneau i Marc Udina garanteixen la qualitat de la posada en escena.

La corona d’espines explica la història d’un acord que haurà d’acabar en matrimoni entre una pubilla i un noi orfe. Ambientada a Solsona, durant el segle XVIII, l’obra té un to crític que ens mostra les hipocresies socials i la violència que s’exerceix sobre les dones i que ens parla, també, sobre la possibilitat de redempció. Poder, honor, amors impossibles i algunes sospites són elements clau en una història que ens mostra l'abisme entre les classes socials i la corrupció moral dels poderosos.

Nascut l’any 1954 i mort el 1961, Josep Maria de Sagarra va ser poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català, creador d’unes obres dramàtiques molt populars, entre les quals L’Hostal de la Glòria, El Cafè de la Marina o La Rambla de les Floristes. A més, va ser l’autor de la novel·la Vida privada i pare del crític teatral Josep Maria de Sagarra, recentment desaparegut.

Si voleu veure com ha dut a escena Xavier Albertí un dels grans textos dramàtics de Josep Maria de Segarra, us esperen a La corona d’espines, però abans de venir, consulteu la informació al web del Teatre Nacional de Catalunya.