Un Nobel a la Beckett
Magda Puyo i Marc Villanueva adapten l’obra Viatge d’hivern de l’escriptora Elfriede Jelinek sobre el caràcter efímer del temps, la felicitat i la vida.
L’autora austríaca Elfriede Jelinek és poc coneguda a Catalunya, tot i la popularitat que va assolir la novel·la La pianista gràcies a l’adaptació́ cinematogràfica que en va fer Michael Haneke el 2001, o a l’impuls editorial que li va conferir l’atorgament del Premi Nobel de Literatura el 2004.
La seva obra està envoltada d’una aura d’inaccessibilitat perquè defuig les formes i convencions de l’escriptura dramàtica. Els seus textos es caracteritzen per l’ambigüitat sobre les veus que parlen, per la cadència de frases que acumulen idees i que, de vegades, es repliquen a si mateixes, es contradiuen o es capgiren.
Viatge d’hivern s’inspira en el cicle de cançons Winterreise de Franz Schubert i Wilhelm Müller. En realitat, no es tracta de cap recorregut espacial, sinó d’un trajecte metafòric –entre camins de muntanya, pobles vigilats per gossos, fondes gelades, miratges, somnis i músics ambulants– sobre l'estructura de quadres aparentment independents, però amb una continuïtat temàtica que incorpora un gran nombre de cites poètiques de Müller en forma d’imatges obsessives. Es tracta d’un joc escènic on música, paraula, moviment i temps s’entrecreuen a través de diversos gèneres com la farsa, el drama íntim i el musical.
El viatge que proposa Jelinek transita per les seves pròpies experiències, tant artístiques com íntimes: la sexualitat mediatitzada per Internet, la perversió de l’opinió pública, el culte a la joventut, el feixisme latent, el pas inexorable del temps, l’amor-odi cap a la seva mare, la demència i l’abandó del seu pare i la seva pròpia autocrítica com a artista.
L’espectacle resultant –titulat Viatge d’hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert)– és un treball de recerca on paraula, música i moviment esclaten com un riu desbocat, arrossegant-nos per “les aigües residuals de les nostres pròpies vides” tal com ho fa ella, en una peça amb pinzellades dramàtiques, molta ironia i certa desesperança que compta amb un elenc de luxe format per les actrius Laia Alberch i Rosa Cadafalch, l’actor Pepo Blasco, els pianistes Clara Peya i Bru Ferri (que alternen les funcions) i la ballarina Encarni Sánchez.
L’entrada per veure l’obra a la Sala Beckett costa 18 euros i es pot adquirir de forma anticipada en aquest enllaç.