Tornar

Composició Citrons avec cruche d'huile, d'Stefaan Eyckmans

Realisme contemporani amb arrels centenàries

El pintor Stefaan Eyckmans combina la tècnica tonal dels antics mestres amb materials, colors i objectes moderns.

Fins al 28 de gener, la Sala Parés acull l’exposició A Still Life, de Stefaan Eyckmans. L’artista és una rara avis en el panorama postmodern actual, on l’acadèmia oficial considera la bellesa quelcom cursi i els museus només tenen ulls per a les formes contemporànies. Davant d’això, Eyckmans intenta crear una altra realitat prístina. Els seus quadres irradien tranquil·litat i equilibri. Són, en paraules seves, “sortides d’emergència a la nostra estressada societat de consum”. Ell mateix porta una vida plàcida i aïllada en la campanya francesa, entre les vinyes de Cahors.

Sota el guiatge i mentoria del seu pare, l’artista Louis Eyckmans, Steffan va prendre contacte amb les eines de la pintura i el dibuix des de ben menut. Durant l’etapa d’estudiant es va sentir fortament atret pels primitius flamencs (com Pieter Claesz Heda, Jan Davids de Heem o Frans Snyders), els pintors de bodegons del segle XVII i el moviment hiperrealista d’Anvers liderat per Williem Dolphyn. Més endavant es va aproximar a la tècnica empastada de l’holandès Henk Helmantel i a les composicions austeres de l’italià Giorgio Morandi, que han deixat empremta en la seva obra.

“Em van intrigar immensament aquelles pintures que semblen atrapar la llum i tornar-la a radiar. I allà, com a artista jove, va començar la meva recerca al voltant del misteri que envolta allò que entenem com a natura morta”, rememora. “Es tracta principalment de la llum. Sense ella no hi ha color, ni forma, ni profunditat, ni vida!”.

Les natures mortes d’Eyckmans destaquen pel seu realisme i detall. En certa manera, Eyckmans és un constructor de composicions atemporals. “Com a artista contemporani, utilitzo la tècnica tonal dels grans mestres del segle XVII en combinació amb colors clars, harmonies toves i perspectives dinàmiques”, reflexiona.

Els seus quadres conviden a endinsar-se en la bellesa d’allò petit i quotidià. “A la nostra cultura visual moderna d’imatges ràpides, les meves obres haurien d’actuar com a refugi de qui les observa”, conclou.

Data de publicació: Dilluns, 12 Desembre 2022
  • Comparteix