Sessió triple de sons independents

Si us pregunteu quin és l'estat de salut del pop i el rock d'arrel independent que es fa ara mateix, només cal que vingueu a veure les tres bandes i projectes musicals que compareixen a La Nau el dijous, 29 de setembre: Penélope, els Marialluïsa (a la foto) i la cantant de Ciudad Real Rorro, una de les últimes artistes revelació d'aquesta escena.

D'entrada, podreu escoltar els Penélope, una formació integrada per artistes procedents de la Costa Brava amb base a Barcelona. En ple confinament, van editar Polvos mágicos, un primer llarga durada, i van donar a conèixer així una música que combinava sons urbans i pop convencional a còpia de sintetitzadors, una mica d'autotune i fins i tot violins i guitarra clàssica.

Ara, els Penélope combinen l'electrònica amb el rock, el jazz, el flamenc i el trap amb un pop de caràcter experimental. Amb aquest so de fons, parlen sobre matinades que no s'acaben mai, corbes perilloses i males decisions. Ho veureu escoltant els temes d'Esto es una locura, un àlbum conceptual que ha aparegut aquest mes i que inclou temes com Salvavidas, el primer single del disc o Paciente cero, entre altres que sonaran en el concert de La Nau.

Amb ells, els Marialluïsa, un quartet que procedeix d'Igualada i que acaba d'editar un disc d'un pop sensual que s'adreça als cinc sentits. És La vida és curta però ampla, nova creació dels autors del disc És per tu i per mi, amb el qual es van donar a conèixer. Com en aquell treball, la banda aposta per melodies lluminoses, uns himnes que parlen sobre amor i lluita, desig i sexe i principis i finals. 

Tanca el cartell Rorro, veu emergent que és considerada una de les artistes revelació de panorama indie estatal. Va créixer escoltant flamenc, copla i pop clàssic, però aviat va començar a explorar la música alternativa i els sons urbans. Amb totes aquestes influències, produeix una barreja sonora que té molt de R&B, sempre amb un to trist i malenconiós. "Diuen que estic trista, només estic fotudament trencada" (Dicen que soy triste, solo estoy jodidamente rota), diu ella mateixa, conscient que fa unes cançons fosques, però que, com Debilidad, Me da igual o Mi cabeza, acumulen milers i milers de reproduccions a les xarxes.

Si no us voleu perdre un concert que us ofereix una visió de l'escena més nova de l'indie estatal, veniu a La Nau, però abans consulteu al seu web tota la informació sobre la cita.