Els Sírex: veterania en directe a la Sala Apolo
La mítica banda nascuda a la Barcelona dels anys seixanta encara defensa a l’escenari els seus grans èxits.
Feu el favor de treure-us el barret, si en porteu, abans d’entrar a la Sala Apolo el divendres 7 de novembre, perquè els integrants de la banda que toca aquella nit, els Sírex, mereixen un respecte. Pas a una de les grans bandes que va popularitzar el rock en castellà.
No hi ha boomer que no els conegui, perquè han crescut amb les lletres de les seves cançons... i les han acabat transmetent a les generacions posteriors. La formació va aparèixer a la ciutat el 1959, formada originalment per Antoni Miquel Cervero "Leslie" com a vocalista, Lluís Gomis a la bateria, Josep Fontsere a la guitarra rítmica, Guillermo Rodríguez Holgado al baix i fent de compositor i Manolo Madruga a la guitarra solista. Tres d’aquests, que vivien per la Gran Via havien començat a tocar plegats, fascinats per les cançons d'Elvis Presley que no paraven d'escoltar.
Si sou òptics potser ja ho sabreu, però el nom de la banda va ser cosa del baix, que treballava en una fàbrica d’ulleres i va descobrir que la marca comercial del fil d’ajust que feia servir per muntar-les, Sirex, era també una gran denominació per a un grup de música.
Amb aquest nom, doncs, han arribat fins aquí, seixanta-sis anys després i, tot i els canvis en la formació, encara en actiu i amb prou energia per tonar a pujar a l’escenari. No us perdeu l’oportunitat d’escoltar en viu temes que són un mite del rock en castellà que van des de Si yo tuviera una escoba i Que se mueran los feos fins a Yo grito. Tenia alguna d’aquestes cançons un segon significat com es pensava aquell règim malfiat de tot que vivia els últims anys?
Si voleu reviure alguns dels temes imprescindibles de la història del rock en castellà, no us perdeu l’oportunitat de veure actuar un cop més els Sírex a la Sala Apolo. Abans de venir, però, consulteu al web la informació sobre el concert.