Vides entrellaçades per la llibertat

Sovint ens trobem atrapats entre dues tensions aparentment irreconciliables: la serenitat d’acceptar-nos tal com som i la pressió constant de correspondre a les expectatives que la societat projecta sobre nosaltres. Treballem, lluitem i ens esforcem per encaixar en uns estàndards que mai semblen suficients, i en aquest procés, la llibertat esdevé una ombra esquiva. On queda l’autenticitat quan cada gest ha de mesurar-se segons patrons aliens?

Aquest dilema pren forma a La Trena, que torna al Teatre Goya fins al 14 de desembre, amb una història que segueix tres dones que lluiten per la seva pròpia llibertat en contextos molt diferents: una mare que vol trencar les cadenes de l’analfabetisme imposades per la seva casta a l’Índia; una jove siciliana atrapada entre la tradició familiar i la por de perdre-ho tot; i una advocada al Quebec que ha de redefinir la seva vida davant d’un càncer de mama.

Amb dramatúrgia i adaptació de Cristina Genebat i Marta Marco i direcció de Clara Segura Crespo, l’obra combina intensitat i sensibilitat poètica, fent que les històries de cada dona ressonin amb l’espectador més enllà de l’escenari. Les interpretacions de Cristina Genebat, Marta Marco, Aida Oset i Clara Segura Crespo donen vida a personatges que, malgrat les diferències culturals i personals, comparteixen un mateix fil: la lluita per viure segons la seva pròpia voluntat.

I és que la llibertat, potser, no resideix en complir o superar aquestes expectatives externes i socials, sinó en reconèixer que ser prou amb el que som ja és un acte de rebel·lia i coratge en si mateix. Com les tres històries de La Trena, les nostres vides es teixeixen amb fils de lluita, esperança i resistència; i és precisament en aquesta acceptació on descobrim la nostra pròpia emancipació.