Tres noves exposicions a La Virreina Centre de la Imatge
S’hi combinen treballs del pintor Oriol Vilapuig i dels artistes llatinoamericans Ángela Bonadies i Juan José Olavarría amb una retrospectiva sobre l'escriptora i cineasta Marguerite Duras.
La Virreina Centre de la Imatge ofereix tres noves exposicions: Marguerite Duras i Oriol Vilapuig: Imatges buides –ambdues comissariades pel director de l'equipament, Valentín Roma–, i A les entranyes de la bèstia, d'Ángela Bonadies i Juan José Olavarría.
Nascuda al Vietnam, Marguerite Duras (Gia Định, 1914 - París, 1996) és una de les escriptores i cineastes més influents de la segona meitat del segle XX. A França és una veritable icona popular i una autora de culte, amb cinquanta-sis llibres –entre novel·les, reculls periodístics i obres de teatre–, dinou pel·lícules i una desena de guions cinematogràfics, així com una vasta producció en el camp televisiu. La mostra que duu el seu nom s’articula al voltant de nou eixos temàtics degudament contextualitzats amb materials fotogràfics i cinematogràfics cedits pel seu fill, Jean Mascolo, i nombrosos documents d’època pertanyents a l’Institut National de l’Audiovisuel (INA).
En l’obra d’Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964), les imatges són una mena de poesi: un detonant que produeix sentit i convida a considerar els posicionaments de qui les observa. Les instantànies que confecciona el pintor participen d’una triple naturalesa: indisciplina, sobirania i despossessió. El seu relat visual –integrat per dibuixos a llapis, estampes, linòleum, fotografia, vídeo i objectes– desborda els perímetres iconogràfics del món i interpel·la personalment i directa al públic.
L’exposició Imatges buides es desplega a la manera d’un conjunt de fugues teixides entre si, a través de vuit fils argumentals: Obertura, Llindar, Habitar i organitzar (una seqüència de 78 imatges de 21 metres lineals), Folies des hommes, Otranto fanfàrria, Temps. Desig. Tedi, Repetir i, per acabar, L’estança fascinant.
Concebuda com una novel·la gràfica, A les entranyes de la bèstia forma part dels nombrosos treballs que Ángela Bonadies (Caracas, 1970) i Juan José Olavarría (Valencia, Veneçuela, 1969) van desenvolupar en diferents formats –instal·lacions, escultures, fotografies, etc.– sota l’epígraf La Torre de David. En aquesta exposició es mostren els dibuixos originals en una presentació museogràfica inèdita, concebuda específicament per a La Virreina.
Es tracta d’un work in progress inspirat en l’ocupació per part més de 4.000 persones –entre famílies i gent sense llar– del Centro Financiero Confinanzas: un gratacels de 46 pisos i 195 metres d’altura que era la tercera construcció més alta de Caracas. Les obres de La Torre de David –anomenada així perquè el seu promotor va ser el banquer veneçolà David Brillembourg– es van aturar el 1994, a causa de la crisi bancària. Emparades sota la figura de la cooperativa habitacional Caciques de Venezuela, els ocupants van construir les seves cases i hi van romandre fins al 2014, quan van ser desallotjats pel president Nicolás Maduro.
Quatre anys abans, Bonadies i Olavarría van accedir a la torre, van documentar els espais domèstics i la nova morfologia arquitectònica, i van conversar amb els seus habitants. Per als dos artistes, la torre és una metàfora del que han estat les tres darreres dècades de Veneçuela: l’incompliment de dues promeses, la del capitalisme modernitzador i la de l’Estat revolucionari bolivarià.
Marguerite Duras i Oriol Vilapuig: Imatges buides es poden visitar fins al 2 d’octubre a la primera planta de La Virreina Centre de la Imatge, mentre que A les entranyes de la bèstia serà fins al 5 de juny a la Sala Miserachs. En tots tres casos, l’entrada és lliure.