‘Viva el Circo’, homenatge i festa

Dins la història del clown, hi ha hagut moltes famílies que han gaudit de fama, però poques han estat tan duradores com la dels Aragón, una nissaga de pallassos que va assolir una gran popularitat gràcies a la televisió, fa cinquanta anys, i que encara fa riure les nenes i els nens amb Viva el Circo, que ara instal·la la seva carpa al Parc del Fòrum. Un títol explícit per a un espectacle que ret tribut a un art i a una filosofia de vida, però també a una família que ha fet del circ la seva raó de ser.

Tot va començar l’últim quart del segle XIX, quan Gabriel Aragón Gómez va deixar el seminari per convertir-se en el pallasso  ‘El Gran Pepino’: al costat de la seva esposa, acròbata eqüestre, va iniciar el llinatge al qual pertanyen Fofito i Mónica Aragón, les estrelles de Viva el Circo. A partir d’aquell moment, la família mai no deixaria l’art de les tres pistes, i generació rere generació va anar consolidant la seva reputació. L’empenta definitiva, però, no va tenir lloc sota una carpa, sinó en un estudi cinematogràfic: el 1972 es va estrenar Había una vez un circo, una pel·lícula argentina protagonitzada per Gaby, Fofó y Miliki, nets de Gabriel Aragón, i Fofito, el seu besnet. L’èxit va ser tan gran que ràpidament els quatre pallassos van fer el salt a la televisió, el mitjà que els va donar renom en tot l’àmbit iberoamericà. Los payasos de la tele van acompanyar nenes i nens de mig món durant la seva infància, i va convertir els Aragón en els seus ídols indiscutibles.

El xou televisiu es basava, sobretot, en gags còmics i en cançons, que s’interpreten en Viva el Circo per als espectadors i espectadores que van créixer taral·lejant-les. A l’espectacle, però, també hi ha trapezistes, acròbates i altres artistes, números de tota la vida per demostrar que el circ clàssic i tradicional és ben viu. Tot un homenatge.