Clara

Aguilar

És compositora, artista escènica i sonora nascuda a prop de Barcelona. Ha estudiat música, el grau de Periodisme, el grau d’Humanitats i un màster en Estudis de Gènere. En arts escèniques crea espais sonors on la frontera entre so i música sovint es desdibuixa a favor d’una concepció acústica transformadora de l’espai físic, a través de paisatges sonors immersius.

La seva obra ha estat presentada àmpliament en festivals, sales, espais d'art contemporani i museus d'arreu del món com Triennale de Milà, Opernhaus de Zürich, Staatsballett de Berlín, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Festival Mutek, Festival Sónar i Tropiques Atrium de Martinique, entre altres. En teatre, ha treballat amb més de seixanta espectacles des del 2017, per exemple amb artistes com Sílvia Delagneau (Rave), Marta Pazos (Dique), Carlota Subirós (La plaça del Diamant), Alícia Gorina (Aquell dia tèrbol que vaig sortir…), entre altres; en dansa amb Marcos Morau (Nachtträume, Totentanz) i Lisi Estarás (La Honte). Amb l’espectacle Pool (No Water), de Mark Ravenhill i dirigit per Col·lectiu VVAA, va guanyar el Premi de la Crítica a millor espai sonor del 2019. Ha dirigit, dins el marc d’Amor/Odi a L’Auditori, l’espectacle L’amour toujours.

En cinema, ha treballat amb pel·lícules com Creatura, d’Elena Martín (millor pel·lícula europea de la Quincena de Cineastas de Cannes); Nomad Shadow, d’Eimi Imanishi; Viaje de final de curso, de Paco Caballero, i sèries com Su Majestad, de Borja Copeaga i Selftape, de Mireia i Joana Vilapuig, entre altres.