Enric

Sòria

Llicenciat en Història per la Universitat de València. Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984), guanyador del premi València el 1983, Compàs d’espera (1993), L’instant etern (1999), Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i premi Carles Riba, Arqueologia (2012), premi Alfons el Magnànim València de Poesia, i l'antologia Abans del vespre (2019). També ha publicat els reculls d’articles Incitacions (1997); L’espill de Janus (2000), premi Crítica Serra d’Or el 2001, i En el curs del temps (2010) i I morir deu ser deixar d'escriure (2023), sobre l'obra de Joan Fuster. És autor del dietari Mentre parlem: Fragments d’un diari iniciàtic (1990), obra guardonada amb el premi Joanot Martorell del 1990 i amb el premi Crítica Serra d’Or del 1992, i el 2004 va ser premiat amb el Carles Rahola d’Assaig per La lentitud del mar: Dietari, 1989-1996, que també va ser premiat amb el premi Crítica Serra d’Or el 2006. Així mateix, ha publicat l’assaig 30 anys de cultura literària a la Safor (1959-1990).