Lluïsa

Cotoner

Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat catedràtica de Llengua i Literatura Espanyola a l’ensenyament secundari i professora titular de la Universitat de Vic fins que es va jubilar el curs 2010 2011, en què va ser nomenada professora emèrita. Des de l’any 2000 és sòcia de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya i ha format part de la seva Junta Directiva; també és acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, de l’Associació Internacional de Cervantistes i d’altres entitats literàries. 

La seva trajectòria investigadora se centra en la literatura espanyola —amb un interès especial per la poesia de Manuel Machado i la representació de la dona al Segle d’Or— i en la traducció literària, en què ha treballat des de les edicions catalanes i mallorquines del segle XIX fins a les divertides traduccions d’El Quijote al mallorquí i les versions romàniques de poetes barcelonins de la dècada dels cinquanta. 

En l’àmbit dels estudis de gènere ha estudiat les autotraduccions de Carme Riera i l’obra de poetes com Maria Mercè Marçal i Rosa Leveroni, així com les traduccions al català i al castellà de Marguerite Yourcenar i Marguerite Duras. És autora de diversos llibres i nombrosos articles científics, ha presentat ponències en congressos internacionals i va defensar la seva tesi doctoral sobre l’obra poètica de Manuel Machado. Des del 2015, és acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, on contribueix a la recuperació i estudi dels arxius familiars Cotoner.