Mònica

Miró i Vinaixa

Llicenciada en Filologia Llatina i en Filologia Francesa i màster en Història de les Religions. Professora, escriptora, traductora i divulgadora del món clàssic, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra, i també tutora i consultora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya durant més d’un vintenni.

Des del curs acadèmic 2011-2012, exerceix de professora d’escriptura creativa —gèneres de ficció i de no-ficció— i de literatura i tradició clàssica a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Ha publicat nombrosos estudis sobre llengua i cultura llatines, literatura francesa, antropologia de les religions i llengua i literatura catalanes. Autora fins ara de quatre llibres de poesia —En el límit de l’ombra, pols de cinabri (Editorial Moll, 2011), amb Abraham Mohino Balet, Hybrida (Godall Edicions, 2019), Al dellà de l’enlloc (Editorial Trípode, 2021) i Vestigia (Editorial Trípode, 2022)—, ha compilat i traduït del llatí al català i al castellà, amb el títol de Perennia, una mostra de poesia epigràfica funerària llatina (Godall Edicions, 2015 i 2016).