Nuria

Vil

Va néixer a Santo André de Comesaña (Vigo), el 1993. Recitadora. Més coneguda com a Nuria Vil als circuits escènics. El seu treball artístic se centra a dur la poesia més enllà de l’escriptura, cerca hibridar la paraula amb formes d’art experimental i performatiu a través d’un discurs marcat per la vindicació social. Ha format part dels espectacles següents: Indóciles, Dúas gamberras e un micro i Por Xela. L’any 2024 va estrenar la performance Declaro deserto (saxofon i paraula dita), creada gràcies a la residència In Situ 2023 (Fundación DIDAC), la instal·lació en procés Abride sinal (Fundación Granell) i també el curtmetratge Delincuente (dirigit per Alba Domínguez) a partir del seu poema homònim i inèdit sobre la història obrera de Vigo.

Simún (Chan da Pólvora, 2021) és el seu primer i únic poemari individual escrit publicat; la seva obra roman en l’oralitat i apareix a nombroses revistes, fanzins i antologies: Insubmisión ambigua (Xerais, 2025), Poetízate: poesía e rebelión (Xerais, 2024), Pictura Fulgens (Continta me Tienes, 2023), Alguén nos lembrará (Xerais, 2023), Antoloxía biosbarda para parche (Ruin Alter Edicións, 2023), Así fala Penélope [unha antoloxía de xénero] (Chan da Pólvora, 2022), Poesía Galega Novísima (Urutau, 2020), Trobeir*s do século XXI (Chan da Pólvora, 2019), Dentes para a mazá (Chan da Pólvora, 2018), Pluma, tinta y papel II (Diversidad Literaria, 2013). La major part dels textos orals formen part de peces escèniques i romanen inèdits; els altres es troben en fanzins i CD autoeditats.