Perejaume

Pintor i poeta de Sant Pol de Mar (1957). Ha publicat diverses obres d’assaig i poesia. Dels seus assajos, cal destacar Ludwig Jujol: Què és el collage sinó acostar soledats? (1989), El paisatge és rodó (1995) i Oïsme (1998) i, de la seva poesia, La pintura i la boca (1993) i Obreda (2003). El 2004 va publicar un estudi, que era un homenatge al poeta Jacint Verdaguer, titulat Els cims pensamenters, guanyador del Premi Nacional d’Arts Visuals 2005, i un any més tard va publicar Amagar-se. També va guanyar el Premi Nacional d’Arts Visuals 2006. Perejaume va començar a exposar la seva obra pictòrica a mitjan dècada del 1970 i molt aviat hi va introduir nous recursos expressius: textos, accions, fotografies i vídeos. La natura és un eix temàtic recorrent de la seva obra perquè li obre la possibilitat d’interrogar-se sobre un ampli ventall de qüestions. El seu enfocament creatiu inclou la consideració de la llengua com una part consubstancial de les mateixes coses. D’aquí que pugui traspassar amb comoditat la feble frontera entre la creació plàstica i literària.