Susanna

Rafart

Nascuda el 1962, té una llarga trajectòria com a poeta, que s’inicia amb el volum premiat amb el Carles Riba Pou de glaç (2001), i al qual segueixen Baies i la trilogia formada per L’ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llum constant (premi Rosa Leveroni, 2012). Un cop aplegada l’obra anterior en una primera antologia personal, El saüc i la forja (2022), i després d’algunes publicacions de petit format com Cartes perdudes (Arbar, 2023) o L’ombra desigual (UAB, 2023), continua amb el seu treball de fons amb els poemes dramàtics de Contracant (2024), format per La dona i l’arquitecte i Orfeu a Lesbos, que són la continuació de la trilogia iniciada a l’editorial LaBreu amb Beatriu o la frontera.  Ha treballat amb artistes com Joan Fontcuberta en una acció escènica a partir de Winterreise, de Schubert, al Liceu, on ha estat la poeta resident de la temporada 2023-2024 i ha participat en nombrosos festivals internacionals. S’ha dedicat al dietarisme, a la narrativa i a la literatura de viatges en els volums Un cor grec: Memòria i notes d’un viatge (2006), Les tombes blanques: Contes de la Mediterrània (2008) i Gaspara i jo. Sobre l’amor: Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents. Els últims anys ha publicat Crisàlide. Pastoral en Si Menor (2015, i 2024 en la versió anglesa), Dies d’agost: Notes i dies de terres properes, i l’any 2018, la novel·la històrica La fugida d’Urània. El mateix any va rebre el premi a la trajectòria Quima Jaume. La seva darrera obra en prosa és el llibre de viatges sobre Armènia Les roses a frec de l’hivern (2023).