No n’hi ha prou a fer intel·ligent una ciutat gràcies a l’ús massiu de la tecnologia. Cal una ciutadania oberta, participativa, emprenedora, arriscada, curiosa i innovadora. El projecte BCNLab és el reflex d’un camí que han emprès les ciutats que fan avançar el món.

© Eva Vázquez

Vam posar guapa Barcelona. La vam obrir al mar, la vam donar a conèixer arreu, en vam fer la millor botiga del món. Ara hem adquirit el compromís de fer-la intel·ligent. Ara bé, no n’hi ha prou a fer una ciutat smart amb la informació de sensors repartits per carrers, places, edificis i semàfors. Barcelona vol una ciutadania oberta, participativa, emprenedora, arriscada, curiosa i innovadora. Una ciutadania intel·ligent, que ja hi és, i que ara cal estimular i fer visible, en la línia que tracen les grans capitals del món.

L’arquitectura i el disseny barceloní van saltar al mapa internacional gràcies als Jocs Olímpics. Més tard la Groupe Spéciale Mobile Association (GSMA) va reconèixer el potencial innovador de la ciutat convertint-la en seu del Mobile World Congress. I enguany la Unió Europea ha distingit Barcelona amb el títol d’iCapital per “la seva dedicació a l’ús de les noves tecnologies en benefici dels ciutadans”.

Superada la reconversió industrial, la democratització del coneixement i de les TIC dóna una nova transversalitat a la innovació i la creativitat, que ja no són competències exclusives de laboratoris de recerca ni d’empreses. Fer és a l’abast de tothom. Les ciutats són laboratoris vius on passen coses, tant a les universitats com als departaments d’R+D de les empreses, tant als museus com als teatres, però també a les biblioteques, als centres cívics, a l’aparell administratiu, a l’espai públic i a les cases.

Barcelona Laboratori (BCNLab), un projecte impulsat per la nova Direcció de Creativitat i Innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), és el reflex d’aquest camí que han emprès les ciutats que fan avançar el món. Una iniciativa que neix de l’Ajuntament per fer ciutat, no per subvencionar-la. Cultura, ciència, tecnologia, empresa i ciutadania caminen conjuntament i l’Administració les acompanya. Els facilita el camí per poder fer realitat projectes o per arribar a Europa, però no en governa l’activitat.

L’entesa entre la universitat i els centres de recerca, el món empresarial, la ciutadania i les institucions, el que s’ha anomenat quàdruple hèlix, és el camí que cal seguir per fer avançar les ciutats. Uns i altres es necessiten en la innovació i la creativitat del segle xxi.

Cultura al segle XXI

L’arribada d’enginyers a la gestió de la cultura ha facilitat l’adopció de projectes com BCNLab. No és cap novetat que hi hagi videojocs que són art, científics que exposin resultats i experiments buscant aproximacions artístiques per arribar a la societat, o artistes que facin ús de la tecnologia per expressar-se: totes són manifestacions plenament acceptades per les societats modernes.

Ars Electronica fa 35 anys que combina art, ciència i tecnologia a Linz (Àustria). FutureEverything en fa 19 que explora les possibilitats d’internet des de tots els punts de vista a Manchester. La Waag Society holandesa, amb seu a Amsterdam, també treballa les interaccions entre programari, provetes i pinzells amb un retorn a la ciutadania. I a poc a poc les ciutats europees es nodreixen d’institucions i plataformes que fomenten aquest trencament de barreres entre disciplines per explorar, experimentar i aportar noves solucions a la ciutadania a la qual pertanyen. Barcelona se suma a aquesta nova cultura de la innovació.

L’estratègia Innovation Europe, directiva comunitària per al període 2014-2020, es fa ressò d’aquesta manera d’actuar i l’eleva a principi. Reclama una connexió entre el món digital i el món cultural, així com un retorn ciutadà de les convergències entre àmbits. I aquest és el plantejament de BCNLab: fer emergir la creativitat i la innovació de qualsevol disciplina que es dugui a terme a la ciutat i posar-la al servei dels barcelonins. I que els ciutadans puguin ser actors dels projectes, no només receptors.

“És una història molt nova i encara no existeixen regles del joc que estableixin quin és l’ecosistema de la creativitat”, indica Inés Garriga, directora de Creativitat i Innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona, des d’on s’ha impulsat la posada en marxa de BCNLab.

© Albert Armengol
Un detall de la instal·lació artística World Processor, de l’alemany Ingo Gúnther, una obra en constant creixement que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al final de novembre de 2014. És un exemple de representació artística elaborada a partir d’informació open data d’organitzacions com l’ONU i l’OCDE.

Creativitat local i internacional

Amb aquest esperit, BCNLab avança en dues direccions alhora: escoltar l’activitat local i fomentar la participació europea. Tot i que el camí a seguir sigui clar, encara no hi ha cap ciutat al món que exemplifiqui a la perfecció la ciutat-laboratori. És un anar fent. Barcelona vol posicionar-se i erigir-se com un dels referents per tenir en compte, i la competència d’urbs com ara Copenhaguen, Londres, Estocolm, Nova York, Manchester, Hèlsinki o Amsterdam situa el llistó molt amunt.

Des de l’estiu del 2013 Barcelona forma part de la Xarxa Europea de Laboratoris Vius (ENoLL). Això vol dir que la ciutat s’ha compromès, i així se li reconeix, a promoure la cocreació –participació dels usuaris en el disseny de productes i estratègies–, l’exploració, l’experimentació i l’avaluació de propostes. Des de l’empresa, des dels centres de recerca, des de casa o des de l’Administració, la ciutat ha rubricat aquest intercanvi d’experiències i la innovació.

La capital catalana també és i ha estat pionera en la posada en marxa de projectes europeus en què art i tecnologia punta han anat de bracet. Així ho demostra Specifi, iniciativa que explora les possibilitats de la internet avançada al servei de manifestacions artístiques. Més recentment la proposta CreatiFI pretén facilitar l’accés de petites i mitjanes empreses i d’emprenedors creatius a la xarxa d’internet del futur. La Unió Europea ha aportat gairebé cinc milions d’euros perquè les comunitats creatives de Catalunya, Brussel·les, Trento i Hèlsinki, regions reconegudes com a hubs creatius del continent, explorin les possibilitats d’aquesta combinació.

Precisament les empreses creatives no tradicionals de Barcelona (de recerca científica, programari, videojocs o edició electrònica) han estat els sectors que més bé han suportat la crisi econòmica. Així ho destaca l’informe Barcelona metròpoli creativa 2013. Economia de coneixement i economia creativa a Barcelona, que també indica que un 11% dels ocupats a la Ciutat Comtal treballa en l’àmbit de les indústries creatives.

Barcelona, doncs, disposa d’actors i de recursos per impulsar la creativitat i la innovació. Ara cal que s’entenguin i treballin plegats perquè la societat se’n beneficiï, i facilitar-ho és l’objectiu de BCNLab. Amb dos anys de vida, la plataforma ja engloba una vintena de projectes d’innovació que es proposen fer aflorar la participació ciutadana, i que abracen tant iniciatives soltes com propostes que s’emmarquen en l’activitat de grups, com bé exemplifiquen l’Oficina de Ciència Ciutadana, el Grup de Tecnologia Musical o la comunitat de joc.

BCNLab també es manifesta en grans esdeveniments de ciutat. En són bones mostres l’espectacle M.U.R.S., de La Fura dels Baus, que va inaugurar el Festival Grec; la presentació de la cantant virtual Ona durant la Mercè 2013, i el Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació. Una de les últimes iniciatives de BCNLab destinades a esdevenir un clàssic al calendari de la innovació de la ciutat és Apps&Cultura, una nova convocatòria que interpel·la desenvolupadors, creatius i qualsevol persona que tingui una idea per dur a terme una aplicació per a dispositius mòbils relacionada amb la cultura barcelonina.