Si etimològicament crisi significa “ruptura”, la crítica és l’anàlisi necessària per emetre un judici, i criteri vol dir “raonament adequat”. Així, doncs, la crisi ha provocat una conscienciació que es tradueix en nous valors i propostes d’actuació personal i col·lectiva.
Dani Codina
Els Encants Vells a la nova ubicació de la plaça de les Glòries.
Un dissabte qualsevol potser et desperta el xiulet de l’afilador quan passa sota la teva finestra. O tal vegada, si és més tard, els cops metàl·lics del butaner contra la bombona. Són els mateixos sons que sentien els pares i els avis. Et prepares un te: el vas comprar per internet a una empresa de l’Empordà que ofereix productes innovadors, de proximitat i saludables; infusions de gran qualitat amb un valor mediambiental sota la marca registrada Tegust, segons s’indica al seu lloc web. Cada vegada que en compres, contribueixes a ampliar les seves àrees de cultiu, afavoreixes la feina rural i participes en una gestió sostenible; a més, una entitat del tercer sector s’encarrega de l’empaquetatge de les bossetes d’infusió, de manera que també acompleixes una tasca social. Els seus creadors han elaborat fórmules per aconseguir gustos exclusius i ben catalans, com les infusions de ratafia o aromes de Montserrat sense alcohol.
Baixes al mercat. És més car que el súper, però t’agrada l’ambient, la sensació de vida, i en cap altre lloc no has trobat un peix tan bo com el que es ven aquí. Bé, sí, a la peixateria del barri, però ara no et ve de pas. Els lactis que acostumes a consumir són de La Fageda, una cooperativa que, entre altres coses, fa maridatges amb melmelades i està entre les vint-i-cinc empreses amb millor reputació digital.
Després vas a comprar uns bistecs a Casa Ametller, que va passar del mercat setmanal de Vilafranca del Penedès a obrir catorze botigues a Barcelona, i ha esdevingut, com els mateixos propietaris la defineixen, “la teva masia del segle xxi”. Una masia urbana o per a urbanites, et dius. El seu objectiu és oferir una alimentació sana i equilibrada recuperant l’essència dels orígens. Els seus productes frescos estan recol·lectats directament del camp, i amb el lema “Hem tancat el cercle, produïm per a tu”, defineixen una filosofia que té com a valors l’honestedat i el compromís amb els clients, els treballadors, els proveïdors i l’entorn.
Dani Codina
Imatge de la segona edició del festival de manualitats Handmade, feta al recinte firal de Montjuïc el passat mes d’abril, que promou la filosofia del “fes-ho tu mateix”.
Sentir-se bona persona
Carregues la compra en una cistella de vímet perquè les bosses de plàstic han convertit els oceans en un immens abocador, i l’altre dia vas veure la notícia d’una balena morta a qui van trobar vint-i-cinc quilos de plàstic dins les entranyes. T’agrada saber que ajudes a salvar el medi ambient; és senzill fer una bona acció, n’hi ha prou amb els petits gestos, et sents bona persona.
Vas a prendre un vermut. Aquelles tavernes autèntiques que fan olor de fusta, i que fins fa uns anys només freqüentaven els parroquians amb un escuradents a la boca, s’han posat de moda. Estan sempre plenes de joves que voregen els quaranta anys. Inspirat en aquest model d’aperitiu, anxoves, conserves i cervesa ben tirada, es va crear Morro Fi, amb un estil més modern, i que ja té tres bars, un espai a l’Illa Diagonal, i ven els seus productes a llocs com la llibreria La Central. Sí, cal reconèixer que hi ha una part de postureig, en això de fer el vermut. Però, en tot cas, reivindica la tradició, recupera els costums de tota la vida. Costums que formen part de la pròpia identitat.
Llavors, mentre demanes uns musclos i arriben els teus amics, alguns amb els cotxets on riuen els seus fills, et planteges això: hi ha una intenció ciutadana de rehabilitar la Barcelona autèntica enfront d’aquella altra que sembla un aparador per a turistes, aquella que sempre s’està posant guapa i es considera la millor botiga del món?
Dani Codina
L’Hortet del Forat, un espai reivindicat pels veïns del barri de la Ribera des del 2005, que forma part del Casal de Barri Pou de la Figuera.
Canvi de valors
La societat canvia de manera permanent. En temps de bonança i gintònics, quan la majoria està còmoda, ho fa a poc a poc, mitjançant una transformació amb prou feines perceptible. Llavors la idea d’èxit va lligada a l’adquisició econòmica: guanya qui més té, i cadascú viu pendent del seu melic, no mira què gasta ni en què ho fa, i té la màniga ampla perquè considera que es mereix un caprici de tant en tant. Així es manté el sistema.
Una crisi és una separació, un trencament. Quan la situació que es viu deixa de ser confortable, cal sortir-ne com més aviat millor. Després d’una primera fase de desconcert, que pot provocar ansietat davant d’un futur desconegut, en comença una altra de resolutiva. De sobte tot va molt de pressa, i la percepció que aquesta evolució és possible genera un optimisme constructiu que l’accelera encara més. Els canvis es fan visibles.
La darrera crisi econòmica, lligada als casos de corrupció, les retallades en les polítiques socials i educatives i en els drets individuals, els desnonaments de famílies desfavorides, la criminalització dels manifestants i l’elevada taxa d’atur –la injustícia, en definitiva– han fet que la societat perdi la confiança en les institucions i se n’allunyi. No volen saber res dels dirigents que, en comptes de gestionar el país, sembla que mirin pels seus interessos, manin i punt. Es desenvolupa una nova sensibilitat que vol canviar el sistema des de les persones, i pretén recuperar la ciutat per als seus veïns. Així, es creen noves xarxes de suport i de protesta.
En un informe que Labrand, una consultora d’estratègies de marca especialitzada en l’estudi dels comportaments socials, ha elaborat per a l’Ajuntament de Barcelona, s’apunta que una de les conseqüències d’aquest canvi de valors és que la gent ha començat a sortir al carrer per reivindicar els espais públics com a espais comunitaris. L’autogestió, l’objecció davant les situacions que no agraden, una manera diferent de consumir i les noves opcions de finançament consoliden una ciutadania més activa i implicada, absolutament emancipada, i que ha deixat de ser crèdula. Ha perdut la innocència.
De la indignació a la reflexió
La indignació de la primera etapa de la crisi s’ha convertit en reflexió. De fet, si etimològicament crisi significa “ruptura”, la crítica és l’anàlisi necessària per emetre un judici, i criteri vol dir “raonament adequat”. Així, doncs, la crisi ha provocat una conscienciació que es tradueix en diversos aspectes. Malgrat que es mantenen valors universals com l’amistat o la família, guanyen força d’altres que fins ara no se solien destacar com a estratègia de màrqueting, potser perquè ja es donaven per fets i no calia, o no tenien el significat que tenen en aquests moments. Ara aquests valors necessiten ser reclamats i són, alhora, un reclam. Fixem-nos en alguns conceptes que fan servir les joves empreses alimentàries que apuntàvem al començament: honestedat, orígens, tradició, sostenibilitat, proximitat, salut, compromís, solidaritat, ecologia.
S’ha establert una relació més directa entre les empreses i el consumidor, que ja no tan sols compra, sinó que té la impressió que interactua amb el seu entorn de manera responsable. El menjar de la pròpia terra, la roba reciclada en festivals com el Handmade o els tallers de customització, l’artesania amb què s’elaboren cerveses i caramels, l’orgull de barri, les cooperatives i l’associacionisme s’estan convertint en la denominació d’origen de la ciutat. Aquesta autogestió podria recordar-nos el funcionament dels pobles medievals, on cadascú elaborava el seu producte i el venia als veïns. Es creava un món que vivia al marge del senyor feudal a qui, això sí, s’havien de pagar delmes i peatges. “La gran diferència és que ara hem adquirit la consciència que, un per un, es construeix un tot actiu, de manera que cada individu, en comunitat, és capaç de canviar les coses”, apunta Sergio Prieto, expert d’estratègia de marques i membre de l’equip de Labrand.
L’empresa treballa a partir de l’observació d’unes formes d’expressió incipients i al principi minoritàries que, poc després, són adoptades pel gran públic. Així, des de l’anàlisi del micro, es pot deduir com es veurà afectat el macro.
Dani Codina
Llibreria de la cooperativa cultural Rocaguinarda, al barri del Guinardó, que promou activitats culturals més enllà de la venda de llibres.
Cooperar, crear i recrear
Segons el seu últim estudi sobre els canvis de comportament, hem passat del factor humà que l’any passat caracteritzava la reacció de la societat davant el sotrac econòmic, a un nou estadi que, a més de cooperatiu, és creatiu i recreatiu. Consignes com “Nosaltres decidim”, “Sí que es pot” o “El carrer és de tots” són la mostra d’aquesta voluntat participativa que, ara i cada cop més, s’expressa de formes originals mitjançant una actitud positiva.
Per exemple, si l’Ajuntament no inverteix en Nou Barris i es nega a posar sorra al Prospe Beach, que fa vint anys que celebra activitats veïnals i tornejos de vòlei platja a la Prosperitat, cap problema: les associacions s’ho prenen amb humor, s’inventen el Prospe Ciment, creen el blog Nou Barris cabrejada, i fan una platja a la plaça de Sant Jaume amb pilotes i pancartes per protestar. Aporten amb bon ànim el seu granet de sorra.
L’Hortet del Forat es va crear el 2005 a l’anomenat Forat de la Vergonya, al barri de la Ribera. Quan els veïns es van assabentar que el pla urbanístic del 1999 pretenia convertir en un pàrquing un solar qualificat com a zona verda, es van mobilitzar, i el desembre del 2001 hi van plantar simbòlicament un arbre de Nadal. A poc a poc hi van afegir noves plantacions fins a convertir aquell descampat en un espai comú d’oci i descans. El 2008 van aconseguir una subvenció municipal per mantenir-lo.
