Quant a Mònica L. Ferrado

Periodista científica. Responsable de ciència del diari Ara

Josep Maria Antó: “La nostra salut i la del medi ambient van juntes”

Una espasa de Dàmocles penja sobre el cap de les generacions actuals: la degradació del medi ambient i el canvi climàtic. L’impacte sobre la salut humana del trasbals ambiental té uns costos enormes: el factor econòmic no pot ser una excusa per ajornar les mesures de preservació necessàries, ans al contrari.

Foto: Pere Virgili

Foto: Pere Virgili

El camp de treball del doctor Josep Maria Antó (Cornellà de Llobregat, 1952) és la salut respiratòria i els seus determinants ambientals. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975 i doctorat el 1990, Antó va fer el salt a l’epidemiologia als anys vuitanta. Com a responsable d’epidemiologia i salut pública del que actualment és l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), al qual es va incorporar l’any 1987, va participar de forma protagonista, juntament amb el doctor Jordi Sunyer, en el descobriment de l’associació entre la descàrrega de soja al port de Barcelona i les epidèmies d’asma aguda de què els mitjans s’havien començat a fer ressò uns anys abans. L’aparent epidèmia va desaparèixer quan es van posar els filtres adequats a les sitges on s’emmagatzemava la lleguminosa.

Des d’aleshores no ha parat de fer recerca en aquest camp. I de crear escola des del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), que va dirigir i que es va fusionar el mes de juny passat amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) per formar un dels centres de salut més grans d’Europa. Actualment és el director científic d’aquesta entitat, càrrec que compagina amb l’ensenyament a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on és catedràtic de Medicina. El mes de setembre passat va parlar sobre el canvi climàtic i el seu impacte sobre la salut en el cicle de conferències “Futur(s)”, organitzat per l’Ateneu Barcelonès i l’Obra Social “la Caixa”.

Quin és l’impacte del canvi climàtic sobre la salut?

El més clar són les onades de calor. Fa més de trenta anys que tenim evidència que, quan hi ha dies seguits de calor, augmenta la mortalitat. L’onada de calor de l’agost del 2003 a Europa va produir vint mil morts més dels habituals (quinze mil a França i tres mil a Espanya). De la mateixa manera, sabem que la mortalitat creix amb el fred. També cal considerar les conseqüències dels fenòmens meteorològics extrems, com les inundacions i els incendis, que creen contaminació per partícules. És a dir, hi ha una segona línia d’efectes indirectes, perquè el clima té un efecte multiplicador dels problemes habituals.

No parlem de riscos futurs, sinó plenament actuals, oi?

Al món es moren uns set milions de persones que sobreviurien si la contaminació atmosfèrica es mantingués en els nivells admesos per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un 60 % d’aquesta contaminació la causa el trànsit rodat. Amb el canvi climàtic augmenten les temperatures i possiblement els episodis d’estancament aeri. Quan els dos fenòmens coincideixen, els seus efectes es multipliquen mútuament. Un altre exemple són les malalties transmeses per vectors com el mosquit. El canvi climàtic afecta la distribució geogràfica dels vectors i això pot suposar també canvis en la distribució de la malaltia, com és el cas de la malària i del dengue.

El canvi climàtic pot tenir altres efectes no esperats sobre la nostra salut?

Els més preocupants són els efectes sistèmics i complexos, en relació amb els quals anem a cegues. Per exemple, com influeix el canvi climàtic en la biodiversitat, en el conjunt d’espècies animals i vegetals que ens envolten i amb les quals convivim. En el meu camp, cada cop tenim més evidències de l’impacte del canvi climàtic en el nombre d’espècies vegetals i en els bacteris (el microbioma). Aquesta diversitat biològica influeix en el nostre sistema immunitari. Com que són sistemes complexos, un petit canvi pot tenir efectes desproporcionats. Hi ha evidències –encara incipients– que, com menys biodiversitat, més asma. Un altre tipus d’efectes complexos de gran importància són les migracions d’espècies.

Tot i així, encara no s’apliquen les reduccions d’emissions que caldria.

La nostra generació viu amb una espasa de Dàmocles damunt del cap i cal prendre mesures urgents. L’acord internacional adoptat a la Cimera del Clima de París, COP21, és un primer pas important per a la reducció de les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle. Però és encara difícil de predir quin serà el seu abast.

El cost econòmic d’aquestes mesures acostuma a ser el principal argument en contra. Com es pot convèncer la societat que defensar el medi ambient també és positiu econòmicament?

L’impacte climàtic sobre la salut té uns costos astronòmics en termes de PIB. Les polítiques a favor del medi ambient generen riquesa perquè salven vides i perquè disminueixen la pressió sobre el sistema sanitari. Cal considerar el medi ambient com un factor econòmic més. Juntament amb això, una economia ambientalment sostenible és capaç de crear nous tipus de productes i serveis i de generar riquesa.

Els darrers anys ha augmentat la incidència de les malalties respiratòries. Segons previsions de l’OMS, el càncer podria augmentar fins a un 75 % l’any 2030.

És cert, i també han augmentat les malalties cardiovasculars i mentals i les al·lèrgies. En general, ha pujat la freqüència de les malalties cròniques. Per què? D’una banda, creix la nostra esperança de vida, però tenim més risc de posar-nos malalts perquè moltes d’aquestes malalties estan associades a l’envelliment. Amb tot, les causes de l’increment de la majoria de les malalties són múltiples, i entre elles hi ha les ambientals. Per exemple, en l’àmbit respiratori ha crescut molt la incidència de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), que fa trenta anys era poc freqüent; l’increment s’associa de manera clara al consum de tabac. També sabem que la contaminació atmosfèrica augmenta el risc d’episodis greus i de mort en els afectats d’MPOC. Pel que fa a la major incidència de les malalties cròniques, sabem on fallem: una dieta amb excés de calories i poc equilibrada, el consum de tabac, el creixement del sedentarisme i, especialment, el de les desigualtats socials, que en constitueixen una causa estructural.

Les zones amb un aire més contaminat són també les de pitjor salut?

Poques vegades es poden establir patrons geogràfics per a una sola causa d’una malaltia. Per exemple, a Espanya hi ha un patró clar de mort per càncer de bufeta, amb més incidència en algunes àrees d’Andalusia i Catalunya, on hi ha hagut activitats industrials i de mineria. L’augment de mortalitat per càncer de bufeta en zones del Vallès suggereix fermament una correlació amb la presència d’indústria tèxtil. L’altre exemple claríssim és l’augment de casos de càncer –com el mesotelioma– relacionats amb l’exposició laboral o ambiental a l’asbest. A Barcelona hi ha una taca claríssima, inapel·lable, i és la desigualtat social. La diferència en esperança de vida entre els barris més rics i més els pobres és de deu anys, fet que explica la majoria de malalties. Als barris més pobres l’habitatge, l’alimentació i les condicions de treball són pitjors, es pateix més estrès vital, es fuma més… A Sarrià, Sant Gervasi o Pedralbes es viu més que a Ciutat Vella. Es tracta d’un fenomen comú a totes les ciutats.

I els barris pobres també estan més exposats a la contaminació?

No, a Barcelona la contaminació atmosfèrica del trànsit no és més gran als barris pobres. Hi ha barris amb alt poder adquisitiu i molt de trànsit, on clarament la gent està més exposada a la contaminació i on possiblement també hi ha més soroll. El mercat potser encara no ho ha interioritzat, però ho acabarà fent.

Superem sovint els llindars admissibles de contaminació atmosfèrica?

Hi ha dos llindars importants: l’un, l’establert amb criteris de salut, fixat per l’OMS, i que superem de llarg, i l’altre, el llindar legal que fixa la Unió Europea, més lax, en què els criteris econòmics i polítics van per davant de la salut.

Hi ha una correlació entre la contaminació i l’activitat de les urgències hospitalàries?

Centenars d’estudis demostren que, com més contaminació atmosfèrica, més problemes de salut. Reduir en un 20 % la contaminació evitaria el 2,8 % de les morts i els ingressos en urgències per causes respiratòries i cardiovasculars, segons estudis del nostre centre. Fins i tot s’ha registrat un augment d’ingressos hospitalaris alguns dies que els nivells de contaminació estaven per sota del que marca l’OMS; per tant, aquestes recomanacions també són qüestionables. Per poca contaminació que hi hagi, té efectes. I encara que individualment siguin petits, quan s’acumulen en milions de persones el seu impacte és gran.

Quantes morts es podrien evitar si millorés la qualitat de l’aire?

Un estudi fet el 2007 pel CREAL va mostrar que a l’àrea metropolitana de Barcelona es podien atribuir a la contaminació per partícules 3.500 morts prematures anuals de persones de més de trenta anys. En una recerca nostra més recent, el professor Mark Nieuwenhuijsen ha estudiat la relació entre les morts i aquests cinc factors: l’exposició a la contaminació de l’aire, el sedentarisme, el soroll, la calor i la manca d’espais verds. Barcelona podria evitar gairebé el 20 % de les morts i la mitjana d’esperança de vida augmentaria en un any si se seguissin les recomanacions internacionals en relació amb cada un d’aquests factors.

Com hi pot contribuir l’Administració?

Amb una millor planificació urbanística i del transport. Els barcelonins tan sols fan uns 77 minuts d’activitat física setmanal, quan la recomanació és fer-ne 150. L’aire té una mitjana de 16,6 micrograms de partícules en suspensió per metre cúbic, quantitat que segons les recomanacions internacionals hauria de ser inferior als 10. Patim també molt de soroll: Barcelona supera en 10 decibels el llindar saludable, que les recomanacions de l’OMS situen en 55 decibels. Pel que fa a la calor, al centre de la ciutat es pot arribar a superar en 8 graus la temperatura de la perifèria. I un terç dels habitants viu lluny d’una zona verda.

En diversos estudis heu determinat com la contaminació pel trànsit afecta els nens a l’escola. Quina herència deixarem als nostres fills si no actuem?

El grup de recerca de Jordi Sunyer, cap del programa de salut infantil del CREAL, ha comprovat que la contaminació del trànsit afecta el desenvolupament cognitiu dels nens i el seu rendiment escolar. A partir d’una mostra de més de 2.600 alumnes de primària de 39 escoles de Barcelona, amb una edat mitjana de vuit anys i mig, s’han analitzat els efectes de les partícules en suspensió (PM) a l’aire interior de les escoles. Un increment de 4 micrograms per metre cúbic de les partícules de menys de 2,5 micres de diàmetre –les que suposen un risc més gran per a la salut– està associat amb una reducció del 22 % en la memòria de treball.

I no es prenen mesures.

Tenim una tradició política negligent amb l’evidència científica. A Catalunya hem treballat amb el Departament de Salut de la Generalitat per incloure les evidències als plans de salut, però les respostes són sempre molt lentes. En el cas de les escoles, la mesura adient seria restringir el trànsit al seu voltant. Als països nòrdics es regula la ubicació de les escoles en funció de la contaminació atmosfèrica.

Un altre dels projectes importants al CREAL és INMA, Infància i Medi Ambient, amb grups de mares i fills que seguiu des de fa més de deu anys per veure com els afecta la contaminació.

La contaminació atmosfèrica influeix en el pes que tindrà el nadó al moment de néixer, que és més baix com més exposades a la contaminació han estat les mares durant l’embaràs. Vam comprovar que per cada 10 micrograms més de diòxid de nitrogen (NO2) o de compostos volàtils per metre cúbic de l’aire a què estava exposada la mare, el nen pesava 91 grams menys. Aquests estudis són molt importants i caldria que l’Administració els tingués en compte.

Pot ser que les PM acabin interferint en el funcionament de tot el cos, a més dels pulmons?

Aquests tipus de partícules tan petites són les que més preocupen perquè van fins al fons del pulmó, d’allà passen a la sang, s’incorporen a l’ateroma, produeixen inflamació crònica i es distribueixen per tot l’organisme. Poden passar del bulb olfactori i dirigir-se al cervell. Estem segurs que no exagerem, al contrari; hi ha fenòmens que encara no es coneixen prou bé i els problemes poden ser fins i tot més greus. Tot just ara comencem a establir relacions amb l’Al­zheimer o la diabetis.

Es diu que actualment s’agafa menys el cotxe.

Els nivells de contaminació atmosfèrica han baixat perquè, a causa de la crisi, s’usa menys. Però, com que no hi ha diners per renovar-los, els vehicles envelleixen i es fan més contaminants. Fins ara no s’ha fet res concret per reduir-ne l’ús: aquesta és una de les mesures urgents que encara tenim pendents. Cal que tots caminem més, que anem més amb bicicleta i que utilitzem més el transport públic.

Foto: Pere Virgili

Foto: Pere Virgili

Les superilles són una bona mesura de salut pública?

Pretenen disminuir el volum total de trànsit i, per tant, de gasos contaminants. També aporten un altre benefici: l’augment de la “caminabilitat”. L’activitat física ajuda a disminuir l’obesitat i això encara té un impacte més gran sobre la salut. El sobrepès i la contaminació atmosfèrica estan directament relacionats. Per moltes limitacions que tingui el projecte de les superilles, suposa una oportunitat única que Barcelona no pot perdre. La salut planetària té els anys comptats si entre tots no canviem el model actual de desenvolupament. Les superilles poden ser una gran contribució.

Des del CREAL també heu estudiat la contaminació per productes químics.

La dieta n’és la font principal. La contaminació del peix per mercuri té un impacte en el desenvolupament neurocognitiu dels nens i ha portat a establir recomanacions en la dieta de les dones embarassades. També hem fet estudis sobre els disruptors endocrins, les dioxines, que són molt persistents i no estan prou regulats.

Tot plegat de vegades fa pensar: com és que encara som vius?

L’organisme té una capacitat brutal d’adaptació. Probablement fem servir més de vuitanta mil productes químics diferents, dels quals s’han estudiat ben pocs, uns mil o dos mil. La major part es troben al nostre cos, ni que sigui en petites quantitats, i en desconeixem els efectes… encara.

Feu una recerca incòmoda. Estudis difícils sobre assumptes que a diferents col·lectius no els interessa que duguin a conclusions clares.

Si, és una ciència molesta. Part de la nostra recerca sovint no agrada a les grans corporacions industrials i fan tot el que poden per negar els estudis o treure’ls importància. A Europa la pressió directa no és tan forta com als Estats Units, on pot passar que, si publiques un article molt negatiu per a una determinada indústria, et posin una denúncia. Ho fan perquè els altres investigadors s’espantin, per tenir-te ocupat defensant-te i que així no puguis treballar. Un exemple clàssic és el del tabac, on la indústria ha utilitzat estratègies immorals per tractar d’entorpir la recerca i la seva aplicació.

I els camps electromagnètics que generen els mòbils, com ens afecten?

Al CREAL, els estudis de l’Elisabeth Cardis, professora d’Investigació en Epidemiologia de la Radiació, han contribuït a fer que l’Agència Internacional per la Recerca del Càncer (IARC) classifiqui l’ús del mòbil com a possible carcinogen. Per arribar a conclusions com aquesta es forma un panell amb grups d’experts que avaluen l’evidència científica i la indústria també hi participa com a observadora. El problema és que, quan l’IARC publica això, apareixen molts mitjans de comunicació i experts posant en dubte l’evidència i assegurant que els resultats no tenen sentit. I sí que en tenen.

Així doncs, un cop més, hauríem de prendre mesures que no prenem.

Les autoritats responsables haurien d’atendre seriosament les recomanacions d’aquests estudis. Molts països tendeixen només a establir mesures preventives, com ara aconsellar un ús menys intensiu dels mòbils, que es facin servir sistemes de mans lliures, que els aparells no s’apropin a òrgans vitals…

Líders en ‘big data’ i biomedicina

La recerca en biomedicina no seria possible sense l’ús massiu de dades. És l’única via per trobar les claus de la lluita contra el càncer, per explicar com milers de neurones estructuren el nostre cervell o per desenvolupar assaigs virtuals de medicaments. El big data garanteix que la medicina avanci a passes de gegant.

© Òscar Julve

Catalunya participa de manera rellevant en alguns dels projectes més ambiciosos sobre big data i biomedicina, com ara el genoma del càncer (en concret, entorn de la leucèmia), el projecte Human Brain i ENCODE, el consorci per revelar la utilitat de les parts més fosques i desconegudes del nostre genoma. També hi ha en marxa molts altres projectes per provar molècules candidates a esdevenir fàrmacs gràcies a simulacions que requereixen l’ús massiu de dades. Detectar entre molts compostos candidats, i simular-ne els efectes en un entorn virtual escurça el camí i fa més segur l’encert abans de començar els assaigs clínics.

A Catalunya uns vuit-cents científics treballen en l’àmbit de la bioinformàtica, alguns d’ells experts reconeguts a escala internacional. També hi trobem instal·lacions capdavanteres en l’emmagatzematge, l’anàlisi i la producció de dades, com ara el Centre de Supercomputació de Barcelona  (BSC), amb el Marenostrum recentment actualitzat i preparat per emmagatzemar i analitzar dades de gran volum, o el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), amb maquinària avançada de seqüenciació.

Mineria de dades genètiques

El big data no és nou per a la biomedicina. “Les primeres bases de dades massives es van crear als anys cinquanta, quan es va començar a emmagatzemar la seqüència de proteïnes”, explica Roderic Guigó, coordinador del programa de bioinformàtica del Centre de Regulació Genòmica (CRG), reconegut com un dels principals experts mundials en bioinformàtica ja des de l’obtenció del primer genoma humà l’any 2000 (va ser un dels pocs europeus que hi van participar). Però no va ser fins a l’aparició dels primers ordinadors, als anys vuitanta, que es van poder explotar les primeres bases de dades electròniques. “El 1983, fent mineria de dades, es va trobar el primer oncogen”, recorda Guigó. Els tres mil milions de bases d’un sol genoma humà ocupa tres gigues. “No sembla gaire, però sí que ho és quan n’hi ha molts”, afirma.

Avui dia, la recerca en biomedicina seria impensable sense el big data, que planteja dos grans reptes, segons Guigó: la potència necessària per fer càlculs complexos i la capacitat d’emmagatzematge. Catalunya té un paper fonamental a escala europea en tots dos aspectes. No és casualitat que l’Institut Europeu de Bioinformàtica (EBI) hagi dipositat tota la seva confiança en Barcelona per establir-hi la seu de l’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma (EGA), encapçalat pel CRG. Recull dades genètiques de cent mil pacients que han participat en més de set-cents estudis científics sobre càncer, diabetis, malalties autoimmunes i cardiovasculars, entre moltes altres patologies.

Al món tan sols hi ha una altra base de dades genètiques amb un volum similar, liderada per l’Institut Nacional de Salut (NIH) dels Estats Units. L’arxiu català disposa de dades de treballs fets amb malalts i persones sanes que participen en assaigs en uns dos-cents centres de tot el món. L’EGA custodia genomes (dades genètiques) i fenomes (dades de fenotips, és a dir, des del color dels cabells o els ulls fins a les malalties que pateixen les persones que participen en els assaigs).

A aquestes dades tenen accés investigadors de tot el món que treballin en institucions sense ànim de lucre. Només durant els primers quatre mesos del 2014 les dades emmagatzemades a l’EGA es van transferir més de dues-centes mil vegades a gairebé cinc mil grups de recerca de tots els continents. Entre les moltes joies que guarda la seu de Barcelona de l’EGA hi ha les dades d’un dels projectes més ambiciosos que s’han fet mai per estudiar set malalties complexes, dut a terme pel Wellcome Trust, amb dades de més de cinc mil persones. Els científics hi tenen accés gratuït.

© Albert Armengol
Roderic Guigó, coordinador del programa de bioinformàtica del Centre de Regulació Genòmica (CRG), un dels principals experts mundials en bioinformàtica.

El mapa complet de la leucèmia

A l’EGA també hi ha les dades genètiques dels milers de genomes que s’han seqüenciat al Consorci Internacional del Genoma del Càncer, un ambiciós projecte d’àmbit mundial que té com a objectiu obtenir un mapa genètic complet de cada tipus de càncer. Al consorci, que es va posar en marxa el 2008, s’estudien més de quaranta tipus d’aquesta malaltia, que es divideixen en diferents projectes, un dels quals és el nostre. Per a cada projecte s’estudia un mínim de cinc-cents pacients.

Des de Barcelona hi participen el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, el Centre de Supercomputació i investigadors de l’Hospital Clínic. Elías Campo, responsable de l’equip de recerca d’oncomorfologia funcional humana i experimental de l’institut de recerca IDIBAPS del Clínic, codirigeix una de les seccions d’aquest macroprojecte, el Consorci per a l’Estudi del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica (CLL). L’equip ha completat el genoma de cent cinquanta individus i l’exoma de quatre-cents. L’exoma són les regions del genoma on hi ha les parts codificadores dels gens, que formaran l’ARN missatger i que, quan la maquinària cel·lular el tradueixi, donarà lloc a les proteïnes. És la part funcional més important del genoma perquè és la que finalment determina com és un organisme.

Tot el cervell dins un superordinador

Cada any es publiquen uns seixanta mil articles científics de gran qualitat sobre el cervell. Ara bé, tots expliquen només una part de la història. I per això, malgrat tots aquests esforços, el cervell continua sent una caixa negra força impenetrable. El somni dels científics és integrar totes aquestes dades i construir un gran cervell virtual on es pugui recrear cada neurona, cada impuls elèctric, cada neurotransmissor, cada circuit cerebral. Així es podria entendre tota la maquinària que es posa en marxa quan, per exemple, es genera un pensament i es pren una decisió. També es podria conèixer amb tot detall què falla en les més de cinc-centes malalties relacionades amb el cervell, moltes de les quals avui no tenen solució i afecten un terç de la població europea.

Treballar per aconseguir fer realitat aquest somni és el que ja han començat a fer els més de vuitanta centres de recerca de tot el món (la major part europeus) que participen en el projecte Human Brain (HBP). Dirigeix l’ambiciós treball el Swiss Federal Institute of Technology de Lausana (EPFL) i hi participen dos centres de recerca catalans, el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).

El BSC i l’IRB investiguen per modelitzar la complexitat molecular que s’estableix entre dues neurones. “Una neurona és com un interruptor –explica Modesto Orozco, al capdavant del projecte a l’IRB Barcelona, que facilitarà les dades matemàtiques al BSC perquè pugui fer les modelitzacions–. El nostre objectiu és simular interaccions entre neurones a escala atòmica. Això permetrà modelitzar l’estudi de fàrmacs que canviïn les propietats de transmissió de la sinapsi.”

Es tracta de transformar en models matemàtics els potencials elèctrics i la generació de molècules entre neurona i neurona. Entre altres aspectes s’estudiaran els canals iònics, una maquinària complexa de proteïnes que s’obren i es tanquen per permetre o obstaculitzar la circulació d’ions entre neurones. “Volem visualitzar i modelitzar com funciona la sinapsi, com se’n pot bloquejar o potenciar l’efecte”, puntualitza Orozco. Aquests canals es poden alterar per causes externes, com ara el consum de drogues, els efectes secundaris d’alguns fàrmacs o alguna malaltia.

A partir dels models que es pugui crear s’obtindran dades que explicaran, per exemple, per què hi ha persones amb depressió que responen als fàrmacs i d’altres que no. O per què a alguns els produeixen efectes secundaris importants mentre que a d’altres no tant. També es podran entendre millor altres malalties, com ara l’esquizofrènia o l’Alzheimer. “Podrem reconstruir l’arquitectura de la memòria –afirma Orozco–. I, en definitiva, conèixer a escala molecular què ens fa humans.”

Tecnologies que milloren la logística i els desplaçaments

La dimensió smart del port comença per convertir cada gest en informació de valor. Ja fa més de quinze anys que Port de Barcelona aplica iniciatives pioneres que han permès generar serveis més eficients i competitius i amb un impacte ambiental més baix. Aconseguir una millor planificació de la mobilitat amb l’ús de les tecnologies intel·ligents és també un dels grans reptes actuals del gestor del transport metropolità.

© Oriol Malet

Cada dia, a les terminals del port entren de 1.500 a 1.800 camions per carregar i descarregar mercaderies. Això implica la feina d’uns 20.000 treballadors. Orquestrar totes les operacions que s’entrecreuen en tots i cada un d’aquests trànsits de forma ràpida i eficient requereix molta intel·ligència col·lectiva. Les tecnologies de la informació són una peça fonamental per aconseguir-ho. Ja fa més de quinze anys que Port de Barcelona aplica iniciatives pioneres que han permès generar serveis més eficients i competitius i, al mateix temps, reduir l’impacte ambiental.

La dimensió smart del port comença per convertir cada gest en informació de valor. “Sensoritzar els moviments és la millor manera d’identificar-los i integrar-los”, explica Catalina Grimalt, directora de Sistemes d’Informació de Port de Barcelona. Quan arriba un camió, un sensor en llegeix la matrícula. Aquesta operació, senzilla a primera vista, que dura un segon, permet integrar i recuperar tota la informació relacionada amb el vehicle. “El Port Community System és un sistema de missatges intel·ligents que substitueix molts dels tràmits d’abans. Operacions que trigaven minuts ara són instantànies, cosa que permet reduir les cues i les esperes i també, per tant, les emissions de CO2”, afegeix Grimalt. Abans tota aquesta operativa demanava molt de temps i paperassa, però des de fa un temps ha baixat dràsticament la despesa de paper. Encara hi ha un altre benefici: les càmeres que llegeixen les matrícules estan connectades directament amb la Guàrdia Civil.

La sensorització de l’espai també resulta útil per preveure els temporals. “Un sistema de sensors i algoritmes permet avançar-se en 24 hores a qualsevol inclemència. Això facilita la logística del trasllat de les embarcacions a altres ports, cosa especialment important des del punt de vista de la seguretat en el cas dels creuers: davant una llevantada podem dur el creuer a un lloc més segur”, explica Grimalt. Pel port de Barcelona hi passen cada any 2,6 milions de creueristes.

El port també disposa d’un sistema que, mitjançant la detecció dels mòbils, permet aplegar dades sobre la quantitat de persones presents i la seva situació. D’altra banda, desenvolupa un projecte per recollir els senyals dels vaixells que hi passen –radar i AIS– per preveure incidents.

L’eficiència i l’estalvi que comporta aquesta gestió de la informació també es tradueix en una competitivitat superior a la d’altres ports. “Són serveis que beneficien les persones i que també ens fan ser més eficients i competitius –afirma Jordi Torrent, cap d’Estratègia de Port de Barcelona–. Gràcies a les TIC podem disposar de tota mena d’informacions, que després posem a disposició de la nostra gent. Són indicadors que poden ser útils per als proveïdors i que s’incorporen a l’Efficiency Network, la marca de qualitat per als operadors especialitzats en mercaderia per contenidors.”

Calcular la petjada ecològica

Exportar un contenidor des de Ginebra, Suïssa, fins a Jedahh, Aràbia Saudita, via port de Barcelona, incloent-hi el transport per terra –camió i ferrocarril– genera 910 quilos d’emissions de CO2. Si aquest mateix contenidor viatgés des d’Anvers, un dels ports competidors de Barcelona, les emissions serien molt més grans, d’1,5 tones. És a dir que el transport a través del port de Barcelona suposa un estalvi d’un 41% en les emissions de CO2 i, per descomptat, de combustible. Aquest càlcul el fa possible l’Ecocalculadora, una eina en línia de lliure accés (www.portdebarcelona.cat/ecocalculadora) que ofereix dades exactes sobre la petjada ecològica de qualsevol mercaderia. Presenta les rutes sobre Google Maps i genera un informe que en facilita la tria.

Més enllà de l’impacte ambiental, l’eina demostra que el port de Barcelona és molt competitiu i eficient, sobretot com a porta d’entrada a Europa des d’Àsia. Una mercaderia de la Xina amb destinació al centre del continent europeu requereix tres o quatre dies menys de navegació si es descarrega a Barcelona.

L’aposta de TMB per facilitar el moviment de persones

Parades d’autobús que interpreten els gustos dels usuaris, els ofereixen publicitat a mida i, fins i tot, permeten fer compres al moment amb l’smartphone. Un espai de videoconferència a les estacions de metro on comunicar-se cara a cara amb personal dedicat a la seva atenció. I sigui on sigui l’usuari, aplis amb les quals planificar rutes, horaris i saber si hi ha imprevistos. Són tan sols alguns dels serveis en què Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) treballa per configurar la ciutat intel·ligent. Altres serveis, com la informació en temps real a través de pantalles, ja hi són presents.

© Vicente Zambrano
Prototip de smartquesina amb pantalla tàctil que es va presentar el novembre del 2013 a la parada d’autobusos de la plaça de la Universitat. Al centre, l’alcalde Xavier Trias.

Cada dia, prop de dos milions de persones es mouen per Barcelona amb transport públic. El pes del transport en les interrelacions dels ciutadans és molt gran i la informació és clau per afavorir el moviment diari de persones. “Per aquest motiu les polítiques d’atenció al client són molt importants; tenim l’obligació de buscar solucions”, afirma Jordi Nicolás, director executiu de Presidència de TMB, entitat que l’any 2008 va desenvolupar el primer Pla director de tecnologies. “Aleshores s’hi van sumar la crisi i l’emergència de les noves tecnologies. Havíem de reduir despeses en comunicació i la introducció de totes aquestes mesures ha fet que ara gastem cinc cops menys, i també sabem, per les enquestes que hem fet, que la satisfacció dels usuaris ha augmentat.”

A la Zona Franca i a Sagrada Família se situen equips de professionals dedicats exclusivament a la gestió de tots els canals de comunicació. Des de MouTV, amb 1.800 pantalles, fins a les xarxes socials –60.000 persones segueixen TMB a Facebook i a Twitter– o els codis QR. “Són una bona eina per recollir i monitorar l’opinió dels usuaris –explica Mònica Jiménez, responsable d’atenció i informació digital de TMB–. Creiem que en un futur molta d’aquesta informació passarà pel mòbil, des de la que pot oferir una smartquesina –que es va presentar amb molt d’èxit durant el Mobile World Congress de 2012– fins a les aplis.”

Actualment les parades de metro i bus ja inclouen dispositius per anunciar el temps d’espera. Les aplicacions per a mòbil TMB Maps i TMB Virtual tenen més de 300.000 descàrregues. I s’ha fet un gran pas en crear TMB Open Data, un espai que posa les dades de transport de la ciutat a disposició de tothom, un fet d’especial interès per al professionals de les noves tecnologies. “La informació de metro i d’autobus la posem a disposició dels desenvolupadors que vulguin incorporar-la a les seves aplicacions”, explica Nicolás.

Doctor Smart al telèfon

Les malalties cròniques suposen entre el 70% i el 80% del cost públic sanitari als països de l’OCDE. Les noves tecnologies de la comunicació permeten millorar l’assistència i reduir despeses.

© Oriol Malet

Actualment, a Barcelona i al món, hi ha en marxa diferents experiències pilot d’e-salut, l’ús de les tecnologies de la comunicació en medicina amb objectius administratius, educatius o clínics.

Entre nosaltres, l’Hospital Clínic de Barcelona i el Barcelona Digital Centre Tecnològic han sumat esforços per desenvolupar noves aplicacions a través del programa Virtual Health Practice. “El pacient crònic té unes necessitats molt concretes, volem augmentar els contactes i reduir les visites cara a cara”, explica Joan Escarrabill, director del Programa d’atenció a la cronicitat del Clínic.

El control rutinari de pacients crònics (diabètics, amb insuficiència cardíaca o malaltia respiratòria…) es pot fer a través d’aplicacions per a mòbil o consultes per internet. Enginyers de Barcelona Digital i metges del Clínic han creat una aplicació de prescripció i monitoratge d’aquest tipus de pacients, que fan exercicis controlats, com ara caminar o pujar i baixar escales, amb sensors connectats al mòbil. Les dades sobre l’exercici que rep el metge li permeten saber amb exactitud el rendiment físic del pacient.

L’aplicació també té un paper motivador: estableix rutes virtuals i proposa activitats adequades per a cada pacient. “Fins i tot hi ha un ninot que es posa trist o content, segons el que facin durant el dia”, explica Felip Miralles, cap d’R+D Salut a Barcelona Digital Centre Tecnològic. Per senzill que sembli, mantenir el ninot content resulta motivador per als pacients, la majoria gent gran. De moment, s’ha dut a terme una experiència pilot amb deu persones, amb molt bons resultats. “Augmenta el percentatge de pacients que fan exercici: sense l’aplicació, un 30% en fan; entre els que tenien l’aplicació, l’adhesió va ser del 70%”, explica Miralles. “L’ús de la tecnologia per si mateixa no arregla el problema, però és útil en el context d’un paquet assistencial”, observa Escarrabill.

L’e-consulta

L’e-consulta, una experiència pionera de consulta virtual que duen a terme una vintena de metges i disset infermeres en dotze centres d’atenció primària (CAP) de Barcelona, permet fer totes les consultes a través d’una plataforma digital creada específicament per al projecte, la qual garanteix la confidencialitat de les dades. Els professionals reben una alerta al correu electrònic amb cada nova consulta i tenen un termini de 48 hores per respondre a la petició. Actualment, però, el temps de resposta se situa en nou hores.

En col·laboració amb Telefónica, el 2010 l’Hospital del Mar va engegar un projecte de telemedicina per al seguiment de malalts d’alt risc amb insuficiència cardíaca que evita als pacients acudir a l’hospital o al CAP. Al seu domicili, el pacient té una pantalla tàctil, una càmera web, una bàscula per pesar-se i un aparell per prendre la tensió. Les dades arriben a l’hospital per monitorar-lo i la visita es fa per videoconferència. La infermera fa el 80% de les visites, seguint els algoritmes de les guies europees, i deixa al cardiòleg la validació i les decisions més sofisticades. Segons els resultats preliminars del projecte, amb aquest dispositiu es redueix la mortalitat un 34%, es redueix el cost per pacient un 68% i la satisfacció del pacient és molt més gran.

La història clínica compartida també obre camí a una gestió diferent de la informació sobre el malalt, de manera que pot contribuir a un tractament integral i, fins i tot, a la detecció precoç d’algunes malalties. El Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron ha desenvolupat un projecte pioner, EPIRHOS, que mitjançant una aplicació informàtica integrada a la xarxa de gestió de dades del pacient, entre altres, permet detectar els possibles casos de malaltia renal no coneguts. Es calcula que entre un 10% i un 15% de la població pateix malaltia renal oculta.