Loretta Napoleoni: “Vivim en un desert ètic”

Loretta Napoleoni, una de les màximes expertes mundials en terrorisme, considera que l’Estat Islàmic ha vingut per quedar-se i que no hi ha cap més remei que negociar-hi políticament. L’analista va participar el mes d’octubre passat, al Born, al cicle de conferències “D.O. Europa”.

Foto: Dominique Faget / AFP / Getty Images

Una dona sahrauí camina pel desert de portes enfora del camp de refugiats 27 de Febrer, a Tinduf, en una imatge presa el març de 2011.
Foto: Dominique Faget / AFP / Getty Images

El 16 de març de 1978 Aldo Moro, ex-primer ministre d’Itàlia i líder de la Democràcia Cristiana, va ser segrestat per les Brigades Roges, un grup terrorista d’ideologia marxista leninista, quan es dirigia al congrés dels diputats. Uns sis mesos més tard van abandonar el seu cos sense vida a la Via Caetani, entre l’oficina del seu partit i la del Partit Comunista Italià. Aleshores Loretta Napoleoni (Roma, 1955) tenia vint-i-cinc anys i encara no era conscient de quin impacte arribaria a tenir aquest fet en la seva vida. “Una amiga meva de la infància era membre de les Brigades Roges i la van arrestar el 1978 després del segrest. Durant els trenta-cinc anys que va estar a la presó, sempre m’hi vaig mantenir en contacte”, m’explicava el mes d’octubre passat, una estona abans de participar al cicle de conferències “D.O. Europa”, al Born Centre de Cultura i Memòria. De fet, en aquell moment, entre els universitaris de la capital italiana era habitual debatre sobre democràcia i lluita armada.

Napoleoni va decidir encaminar la seva vida professional vers l’economia i després de formar-se a la Universitat La Sapienza de Roma, a la London School of Economics i a la Universitat Johns Hopkins de Washington va treballar per a diversos bancs d’Europa i dels Estats Units. Però, malgrat que ja havia passat més d’una dècada, dues preguntes en el seu subconscient reclamaven resposta: “Per què la meva amiga havia esdevingut una terrorista? Per què les Brigades, que feien el reclutament entre amics i familiars, mai no van venir a buscar-me a mi?” I el 1992, quan aquesta formació italiana va proclamar el final de la lluita armada, va decidir canviar la seva trajectòria laboral i investigar el món del terrorisme.

Convertida avui en una de les principals expertes mundials en filosofia i finançament del terrorisme, Napoleoni afirma haver trobat resposta a aquestes dues qüestions. D’una banda, la seva amiga estava convençuda que Itàlia vivia una democràcia bloquejada; de l’altra, les Brigades van considerar Napoleoni una persona massa independent per formar part de les seves files. Els terroristes, abans i ara, necessiten gent submisa. Però encara ha arribat a una conclusió molt més profunda i tràgica: “Des dels anys setanta fins ara la base del terrorisme no ha canviat: matar gent.” I, per més que canviïn els noms dels grups armats, la història i els errors a l’hora de combatre’ls es repeteixen.

En la darrera dècada Napoleoni ha aconsellat diversos governs en matèria de contraterrorisme i des de fa temps adverteix que “l’Estat Islàmic ha vingut per quedar-se i l’única solució és la negociació política”. Per tant, li pregunto què sent quan alguns líders mundials s’entesten a combatre aquest grup anunciant reiterats increments de tropes a Síria. La resposta d’una dona tenaç, lluitadora i autora de dos llibres de referència en la matèria com Economía canalla (Paidós) i El fénix islamista (Planeta de Libros), sorprèn: “Estic molt cansada d’aquesta història. Faig un treball del qual no obtinc cap resultat. Parlo, explico, faig previsions i ningú no m’escolta. Em diuen que sempre parlo de catàstrofes i mai de coses positives”.

La seva veu, que encara conserva la cantarella típica dels italians malgrat que actualment viu entre Londres i Montana (Estats Units), es fa més arrossegada. “A la dècada dels setanta els ciutadans s’enfrontaven al problema del terrorisme. Avui pensen que ja es resoldrà, encara que la situació és més crítica. La societat té una mirada molt simplista de la realitat i viu en un món de negació, d’il·lusions, virtual”, em diu, assenyalant el mòbil que té sobre la taula.

No es tracta d’una investigadora madura encallada en una joventut enyorada. Napoleoni ha estat sempre crítica en cada moment i contundent en l’exposició de les seves opinions. Una valentia que ara reclama a tothom: “L’atenció de la societat civil actualment és momentània, perquè està confosa. El moviment d’ocupació de Wall Street va durar quatre dies… Per què no hem seguit manifestant-nos? Els governs sempre han estat uns cínics; això no és cap novetat, però abans la societat els tenia controlats, mentre que avui sembla que res no ens importa.” I, de cop, m’etziba una de les seves prediccions, una d’aquelles que els governs, per la responsabilitat que hi tenen, no volen sentir: “La situació encara pot ser pitjor. Avui, per la relació que hi ha amb Rússia, el perill d’una guerra a Europa és més gran que fa deu anys. Hem de vigilar.” Al llarg de tota la conversa no li puc arrencar ni un bri d’esperança.

Foto: Pere Virgili

Loretta Napoleoni durant la seva intervenció al cicle de conferències “D.O. Europa”, el mes d’octubre passat, al Born Centre de Cultura i Memòria.
Foto: Pere Virgili

El negoci del tràfic de persones

La visita a Barcelona de la periodista i economista formava part d’una sèrie d’actes programats arreu per presentar el seu darrer llibre, Traficantes de personas (Paidós). Un volum, resultat d’una investigació de més de deu anys, en què Napoleoni denuncia com l’Estat Islàmic i altres grups terroristes africans, després de prosperar amb el negoci de la cocaïna, ara es financen mitjançant el contraban, els segrestos de turistes i cooperants occidentals i, ja a partir del 2015, amb la venda de refugiats; un negoci rendible i il·limitat. Fa un decenni una persona pagava 7.000 dòlars a un traficant per portar-lo des de l’Àfrica occidental fins a Itàlia, però ja el 2015 amb aquesta suma només es cobria el petit tram Turquia-Grècia. El 90 % dels tres mil immigrants que, de mitjana, van arribar cada dia al Vell Continent durant l’hivern del 2016 ho van fer a través de màfies.

En aquesta obra Napoleoni denuncia de forma contras-tada com els governs ens presenten “l’absurd mite que ens movem cap a una Europa cada vegada més integrada i igualitària”, quan allò que de debò es manifesta és la manca de respecte que tenim per la dignitat humana. Mentre que un govern europeu paga 10 milions d’euros per un ciutadà segrestat, una altra persona abona 7.000 euros per arribar a Europa i sobreviure. “Els actuals mercaders d’homes i dones no són diferents dels comerciants d’esclaus del segle xviii ni dels colonitzadors del xix o els nazis del xx: tots ells van creure que podien disposar lliurement de la vida dels altres.” Sembla, doncs, que no hem prosperat gaire. De fet, segons la investigadora italiana, tan sols en un aspecte: “La humanitat només ha evolucionat en termes materialistes, però no morals. Avui a qui guanya diners se li justifica qualsevol acció. Vivim en un desert ètic.”

La investigadora, però, no només es basa en dades per posar sobre la taula la trama del negoci del terrorisme, sinó que també entrevista segrestats i segrestadors. Històries directes i punyents a través de les quals ens presenta els punts grisos d’un complexa xarxa mundial. La seva no és mai una mirada simplista. Per exemple, sobre els segrestadors, recorda que generalment es tracta de “víctimes del sistema”, persones que tenen en la il·legalitat el seu únic modus vivendi, tot i que això no pot justificar la realització d’actes inhumans.

Quan li comento com ha de ser de dur portar a terme una investigació d’aquesta magnitud, respira fondo i, al cap d’uns segons de silenci, confessa: “He tingut moments d’abatiment. Jo no treballo per al present, sinó per deixar testimoni d’aquesta bogeria a les generacions futures. Però si la situació no canvia em dedicaré a una altra cosa.”

Esperem, però, que s’ho repensi. Si callen les veus incisives i crítiques com la de Loretta Napoleoni, la necessària reacció de la societat civil davant de la barbàrie, aquesta barbàrie sobre la qual ella ens adverteix, estarà una mica més allunyada.

Maria Coll

Codirectora de la revista Valors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *