La ciutat trasbalsada. Barcelona 1901-1910
Autor: Ròmul Brotons i Segarra
Editen: Ajuntament de Barcelona i Albertí Editor
208 pàgines
Barcelona, 2016
Aquest llibre ens presenta la història convulsa dels deu primers anys del segle XX, que obririen el pas de Barcelona cap a la modernitat.
Després de La ciutat captiva (1714-1860) i La ciutat expansiva (1860-1900), Ròmul Brotons i Segarra ens presenta la història convulsa dels deu primers anys del segle XX, que obririen el pas de Barcelona cap a la modernitat. La ciutat trasbalsada ens explica, any per any, la crònica de la ciutat a través dels esdeveniments que marcarien l’evolució social i política d’una metròpoli que havia passat per les fites rellevants de l’enderroc de les muralles medievals (1854-1873), la planificació de l’Eixample (1859) i l’annexió dels pobles del Pla (1897), i que amb l’Exposició Universal de 1888 volia posar-se en el mapa de les grans urbs europees.
Brotons, amb un esforç divulgatiu molt acurat, fa un repàs de l’evolució de la ciutat i dels principals esdeveniments històrics que s’hi produeixen a través de plànols, gràfics, dibuixos i acudits de premsa, anuncis comercials, fotografies i material històric. Tota aquesta documentació ajuda a construir un relat entre didàctic i periodístic que es llegeix com una narració que ordena i aclareix la història dels deu primers anys del segle passat. Amb l’arribada de les noves indústries, els avenços tecnològics, els nous invents i l’energia elèctrica, el canvi de segle augurava una vida millor per als barcelonins. Però les coses no van ser així.
Després del desastre colonial de 1898, el govern de l’estat sobrevivia amb una monarquia desprestigiada i un sistema anacrònic de partits polítics que es repartien el poder periòdicament. A Catalunya, amb una economia sotmesa a una pressió fiscal abusiva que li impedia créixer i una cultura atacada des de tots els fronts, el panorama era desolador. La reacció a aquest estat de coses va produir la consolidació del catalanisme i l’anarquisme, l’aparició del republicanisme modern, l’anticlericalisme, el feminisme i la presa de consciència obrera, a l’hora que s’implantava el populisme lerrouxista i un enfrontament social i polític sense precedents que exposava els ciutadans al perill constant de les bombes, la intervenció militar i els estats de guerra, i que desembocaria en la Setmana Tràgica (1909), amb la crema de convents i l’execució de Ferrer i Guàrdia.
Malgrat tot, el ritme i el creixement de la ciutat no s’aturen. L’Eixample s’expandeix, s’obre la Via Laietana, Horta és annexionada (1904) i es colonitza la serra de Collserola amb l’avinguda del Tibidabo. Les festes de la Mercè es consoliden i les bombes no eviten que els barcelonins es diverteixin. Mentre les classes populars es fan seu un Paral·lel cada cop més ple de teatres i de barraques de fira, la burgesia freqüenta el Liceu, els teatres del centre de la ciutat i l’hipòdrom de Can Tunis, que en caure en desús al final de la dècada es convertirà en el lloc on s’exhibirà el primer vol amb avió (1910). D’aquells anys són també els primers parcs d’atraccions al Tibidabo i l’American Park, i el naixement de la passió pels esports, com el ciclisme, el motociclisme, l’automobilisme, les regates, la natació, el tenis i el futbol.
La dècada acaba sense soroll de bombes i sabres, i creixent urbanísticament i econòmicament malgrat les traves i els escàndols de la majoria lerrouxista a l’Ajuntament. En l’horitzó, les dècades següents ens portaran la Barcelona cosmopolita de la Gran Guerra, l’Exposició del 1929 i la proclamació de la República. Però tot això ja ens ho explicarà Ròmul Brotons en propers llibres.