Barcelona, ciutat de llibres
Autora: Isabel Segura Soriano
Ajuntament de Barcelona
212 pàgines
Barcelona, 2016
Un bon llibre de llibres. Un relat engrescador sobre com ens hem envoltat d’aquests registres de memòria encapsulats, i del paper que han tingut a la ciutat entre biblioteques, editorials, llibreries, bibliobusos, bancs-biblioteca, campanyes de lectura i noves conquestes socials que van apostar per una ciutat il·lustrada que posés l’alta cultura a l’abast de la majoria.
L’imaginari llibresc de Barcelona se’ns presenta embolicat amb paper del bo, del que llueix escrit per totes dues cares. Com explica la historiadora Isabel Segura Soriano a la seva última monografia, Barcelona, ciutat de llibres, a la ciutat vuitcentista de l’Exposició Universal de 1888 la indústria editora ja era la segona, just darrere la tèxtil, encara hegemònica. Però la ciutat ha crescut amb els llibres. Al capdavall, els textos són tèxtils: teixeixen realitats. I la capital catalana duu ja més d’un segle de petites revolucions amb els llibres com a matèria primera, base fins i tot de concepcions arquitectòniques i urbanístiques que han anat en paral·lel als canvis culturals i socials.
Barcelona s’ha concebut com una comunitat que compra i llegeix llibres, des de finals del segle XIX i al llarg del XX. Fixem-nos en les magnífiques fotografies d’aquest volum: la gent s’asseu amb un llibre, omple biblioteques o llibreries, i fa el que confirmen els documents que feien els barcelonins: llegir per formar-se, sobretot entre les classes menestrals i populars. Els llibres també han sortit a trobar la gent al carrer. En fires i mercats d’ocasió, però també en espais singulars com l’antic mercat de Sant Antoni o, al final del franquisme, bars-llibreria com el Cristal. Fins i tot han anat en cerca del lector amb bibliobús durant la República, la Guerra Civil, el franquisme i, per descomptat, durant la Transició democràtica.
És evident que a la ciutat es valora la lletra impresa. I si la Barcelona de la Mancomunitat o la República impulsava la lectura, després els llibres se censuren i cremen durant la guerra i la postguerra.
El relat d’Isabel Segura és ple d’històries de tota mena, vinculades a edificis, a les polítiques culturals, als canvis de mentalitat i de vida. És un plaer llegir-la. Conforta trobar la Barcelona del seu text, perquè una ciutat amb llibres és una ciutat més lliure. Les fotos que il·lustren la monografia en són la millor prova, amb instantànies extretes dels millors arxius i firmades per grans fotògrafs com Gabriel Casas, Josep Brangulí, Frederic Ballell i Antoni Arissa, abans de la guerra; els Pérez de Rozas abans, durant i després; Francesc Català-Roca, Colita o Pilar Aymerich, després; etc.
Barcelona, ciutat de llibres teixeix, doncs, un relat engrescador sobre com ens hem envoltat d’aquests registres de memòria encapsulats, i del paper que han tingut a la ciutat entre biblioteques particulars i públiques, editorials, llibreries, bibliobusos, bancs-biblioteca (abans de la guerra, al passeig de Sant Joan), campanyes de lectura i noves conquestes socials que van apostar per una ciutat il·lustrada que posés l’alta cultura a l’abast de la majoria. També amb les dones com a grans protagonistes, fins i tot de moltes de les fotos (nenes que llegeixen, joves lectores, bibliotecàries), imatges d’un segle en què la dona s’ha incorporat plenament a la societat, gràcies també a la seva condició lectora i a la conquesta de la llibertat per mitjà de la formació.
L’autora coneix bé Barcelona, com proven estudis anteriors, i coneix encara millor la història de la dona i la dels moviments socials. Benvinguda sigui la mirada acadèmicament perifèrica que li permet aportar material inèdit a qüestions fonamentals. Un bon llibre de llibres.