L’avinguda secreta. Un llegat històric al peu del Tibidabo
Autores: Glòria Soler i Eugènia Vidal
Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 2014
155 pàgines
El mar Mediterrani i la muntanya de Montjuïc formen part de l’imaginari col·lectiu dels barcelonins des de fa centúries, però la serra de Collserola, amb el majestuós cim del Tibidabo al capdavant, no va ser tan emblemàtica fins al darrer terç del segle xix, en què el Pla Cerdà i l’alta burgesia van acostar la ciutat als seus límits naturals i van convertir el barri de Sant Gervasi en el principal passadís cap a la muntanya.
Aquest llibre és un recorregut per l’avinguda que connecta el carrer de Balmes amb el Tibidabo. Les antigues torres residencials dels personatges més poderosos de Barcelona que flanquegen l’avinguda han passat a ser avui cases de gran valor arquitectònic, que aguanten solemnement la modernitat enmig d’una ciutat cosmopolita. Glòria Soler i Eugènia Vidal presenten un mosaic d’àmplies il·lustracions, investigacions documentals i històries quotidianes que ens traslladen a una època i a una Barcelona desaparegudes.
Durant la primera part de l’obra, les autores aprofiten per localitzar i situar el barri de Sant Gervasi en el particular context històric en què alguns promotors pertanyents a l’ostentosa burgesia de l’època es van dedicar a urbanitzar els contorns de la ciutat, amb el rerefons del Pla Cerdà. El municipi de Sant Gervasi, que en aquell moment consistia en un seguit de vinyes i ermites en un entorn bucòlic, va ser escollit per les grans fortunes per col·locar-hi les seves característiques segones residències, i es va convertir en poc temps en una plataforma cap a la redescoberta serra de Collserola.
No va ser un procés fàcil. A les polèmiques inicials sobre el model urbanístic que havia de desenvolupar la ciutat s’hi van sumar les dificultats que va tenir l’empresari Salvador Andreu per promoure entre la classe patrícia de Barcelona la compra d’uns terrenys aleshores incomunicats i mitigar les controvèrsies sobre com s’havia d’explotar un terreny natural que fins aquell moment no s’havia urbanitzat. El llibre repassa els plànols i les cròniques periodístiques que van acompanyar l’evolució de les obres, i com els seus protagonistes polítics o civils van acabar fent de la urbanització d’una avinguda tot un símbol de la metamorfosi que va experimentar no només la ciutat, sinó també la mentalitat barcelonina de principis del segle xx.
Ben aviat l’avinguda del Tibidabo esdevindria un dels epicentres de l’activitat lúdica, festiva i cultural de la burgesia catalana. El llegendari Hotel Metròpoli, del qual podem veure diverses fotografies de l’època, era potser el símbol de tota aquella vida, però no l’únic punt de referència. Diferents promotors van portar a l’avinguda curses d’automòbils, sales de concerts i acadèmies musicals, que reflectien l’esperit d’emprenedoria artística i esportiva d’aquelles primeres dècades del segle. D’altra banda, el manteniment de l’asil de cecs Empar de Santa Llúcia era una de les principals activitats socials dutes a terme per una junta de “dames benemèrites”. Són només algunes de les moltes vicissituds que trobarem en aquesta obra imprescindible per als amants de la ciutat i la història d’una època sovint oblidada.