Barcelona infraroja. La ciutat encantada
Fotografies de Søren Berenguer
Editen: Ajuntament de Barcelona i Søren Berenguer
180 pàgines
Barcelona, 2016
L’Ajuntament de Barcelona acaba de publicar un nou llibre de fotografia, on la ciutat és l’absoluta protagonista. Com el seu títol ja anticipa, es tracta d’un conjunt de 170 fotografies realitzades amb rodets analògics sensibles a la llum infraroja, que l’ull humà no percep de forma natural.
El seu autor és Søren Berenguer, un jove fotògraf barceloní a qui agrada experimentar a partir de tècniques tradicionals, que ja ens havia sorprès amb el seu llibre Barcelona vertical, editat el 2014 i compost íntegrament per fotografies panoràmiques no en sentit horitzontal, com estem habituats a trobar, sinó verticals.
Ara, en una nova experimentació, reprèn la fotografia i les càmeres analògiques i treballa amb rodets de pel·lícula sensible a la llum infraroja. Aquesta llum, de longitud d’ona superior a la visible per l’ull humà, produeix unes imatges diferents de les que capta la tradicional fotografia en blanc i negre. Els cels esdevenen més foscos i en canvi les fulles i la vegetació en general adquireixen unes tonalitats blanques que les apropen als paisatges nevats.
A partir d’aquests efectes generals, Søren ha imaginat –somniat– una nova Barcelona. En un treball de llarga durada ha anat redescobrint, per a ell mateix i per a tots nosaltres, una sèrie de paisatges urbans que, tot i ser perfectament identificables, apareixen com a molt diferents, un fenomen semblant al que es produeix quan contemplem fotografies nocturnes, on paisatges quotidians semblen també renéixer.
Les imatges són en general més contrastades i en certa manera tenen un aspecte nocturnal o de la llum freda de la matinada, cosa que els dona un cert aire d’encanteri, una màgia ben particular, de conte de fades. Contribueix probablement a aquesta percepció el fet que en tot el llibre no apareix ni una sola persona. Les estàtues són les úniques figures que donen una referència antropomòrfica al relat. Habituats com estem a la visió d’aquests espais urbans absolutament saturats de turistes i altres passavolants, l’impacte que produeix aquesta absència de persones resulta considerable. Això ens indica també els durs horaris del fotògraf i les moltes matinades que deu haver dedicat a captar aquestes imatges de silenci i soledat.
D’altra banda, cal destacar que Søren té una especial habilitat –un ull fotogràfic, com se sol dir– per trobar enquadraments diferents, singulars. Per construir imatges que sorprenen i captiven alhora per la seva originalitat i força.
Aquest és un llibre dedicat plenament a la imatge. Té només unes poques línies d’introducció de l’autor i un breu però incisiu epíleg firmat pel cronista de la ciutat, Lluís Permanyer, que diu: “En acabar aquest recorregut, llarg, torbador i ben personal, tan ben guiats per la càmera de Søren Berenguer, no es pot tenir cap altra sensació que la d’haver descobert una Barcelona que reconeixem, però que mai no havíem vist amb aquest perfil.” Aquestes paraules són un encertat elogi per a un treball fotogràfic que utilitza enginy i imaginació per ajudar-nos a redescobrir la ciutat amb una gran força poètica.