Posar valor al temps per impulsar un canvi socioeconòmic

Els bancs de temps són espais on s’intercanvien habilitats però mai no hi intervenen diners: es comptabilitzen les hores dels serveis prestats per les persones i es retornen en forma d’altres serveis que necessitin.

“Avui per tu, demà per mi”: aquesta dita tan recurrent a l’hora d’intercanviar favors, segurament més vella que l’aparició de les monedes, resisteix el pas del temps i s’accentua en èpoques de crisi en societats que viuen sota el sistema capitalista. Com escapar de la mercantilització del que consumim? Com deslliurar-se de posar un “preu/hora” de feina basat en els barems del mercat? Com valorar el preu d’una tasca i des de quina perspectiva?

Totes aquestes preguntes es tornen innecessàries en el marc d’una comunitat que teixeix relacions a través del banc del temps. Són espais on s’intercanvien habilitats però mai no hi intervenen diners: es comptabilitzen les hores dels serveis prestats per les persones i es retornen en forma d’altres serveis que necessitin. Les hores de tothom tenen sempre el mateix valor: temps i intercanvi són equivalents.

Actualment hi ha una xarxa de més de vuitanta bancs de temps (BdT) per tot Catalunya i, encara que cada un té les seves peculiaritats, l’element comú és que no tan sols ajuden a crear vincles comunitaris i cadenes de favors pagades en temps, sinó que també potencien les relacions de confiança i aconsegueixen que les persones que hi participen se sentin útils i valorades.

Els BdT es basen en la confiança; per crear-ne un, cal un acord comunitari que atorgui a la iniciativa un valor determinat. Aquest valor no és creat per un banc o pel mercat, sinó per les persones que fan l’intercanvi fugint de l’economia especulativa.

Oportunitats de la crisi: creació de xarxes de veïns

A Catalunya, entre el 2008 i el 2009 –en ple esclat de la crisi econòmica– comencen a proliferar BdT de forma anàrquica en molts barris de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’any 2011, després del 15-M, Sergi Alonso, actual director de l’Associació per al Desenvolupament de Bancs de Temps (ADBdT), va veure que no només calia canviar dinàmiques socials, sinó també la forma de relació amb els diners, i es va apuntar al BdT del barri de Gràcia. Des d’aleshores va insistir a fer servir una plataforma en línia per gestionar els bancs de temps, un espai on es centralitzés la informació per tal de facilitar-ne la creació i compartir recursos per millorar-ne el funcionament. Amb aquesta vocació va néixer l’ADBdT.

Alonso insisteix que, al banc de temps, la reducció del consum i l’ecologia van lligats a l’organització local, amb els veïns com a iguals, sense regles ni pressió imposades des del mercat. Tothom té habilitats i temps, però potser no es coneixen prou les dels veïns. Intercanviar classes d’anglès per una de ioga?, la reparació d’un electrodomèstic per un curs de coaching o potser per un trajecte en cotxe?, teràpia Gestalt a canvi de passejar gossos, regar les plantes o una classe d’informàtica?

“Els diners no ho són tot” és una altra dita ben coneguda. I és que, de vegades, es fan difícils de comptabilitzar en diners la satisfacció i l’aprenentatge que es generen a l’hora d’invertir el temps en algú que ens importa, en un tema que hàgim triat o fins i tot a canvi d’un servei al qual mai no hauríem imaginat poder accedir perquè la nostra economia no ens ho permet. Però als BdT les habilitats personals obren les portes de serveis que no es podrien pagar en diners i d’una xarxa social enorme.

Transaccions de temps en línia

Maria Nikolopoulou és membre de l’equip gestor del Banc del Temps de Sants. Comenta que fa temps que la majoria de BdT han canviat els xecs de temps per un sistema de gestió en línia, el time over flow. Cada membre del banc hi té un perfil d’usuari i pot accedir a les ofertes i les demandes sense intermediaris.

Els administradors de l’aplicació poden fer un seguiment dels intercanvis de la comunitat i veure si hi ha algú que fa temps que no intercanvia o si hi ha un desequilibri entre hores donades i rebudes. Qui té moltes hores positives i no necessita cap servei també pot fer una donació a usuaris que ho necessitin. A aquells que tenen hores negatives, els conviden a fer algun servei. D’aquesta manera es garanteix que tothom fa un ús racional del banc.

Els BdT també tenen un wiki col·laboratiu per posar a l’abast de tothom coneixements relacionats amb aquest sistema d’intercanvi. Els continguts es generen de manera conjunta i es van alimentant a través de les diferents experiències.

Comunitats de minuts

Així com els BdT són autogestionats entre veïns, la plataforma Minuts.cat desenvolupa projectes d’intercanvi de minuts, però els usuaris s’involucren en alguna tasca que es proposi des de l’ajuntament corresponent. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre que va néixer el mes d’octubre del 2016, inspirada en el GEM Project de Sud-àfrica i el Time Credit del Regne Unit, que ara mateix funciona a trenta-dues ciutats i involucra unes cinquanta mil persones.

La plataforma porta a terme actualment una prova pilot al municipi del Figaró-Montmany (Montseny), on impliquen la ciutadania en accions participatives per detectar els problemes que hi ha al poble i apuntar-hi solucions. Minuts.cat proposa plantejar una activitat relacionada amb tres àrees: sostenibilitat, cultura i espai públic.

Eduard Folch, membre fundador de Minuts.cat, explica que, en l’àmbit de la sostenibilitat, van detectar que calia incrementar la reducció de residus i conscienciar la població sobre aquest problema. Van formar un equip de persones per visitar diferents domicilis i explicar als veïns les claus de la reducció i la separació de residus a escala domèstica. A canvi d’aquesta tasca, han aconseguit minuts que poden bescanviar per serveis especificats en un catàleg molt ampli pactat amb l’ajuntament de la localitat.

Segons Folch, als BdT de vegades costa casar oferta i demanda, i hi ha gent que es troba amb moltes hores acumulades que no sap en què gastar. Minuts.cat treballa per ampliar les possibilitats de bescanvi i el radi d’oferta, de manera que es puguin canviar minuts per activitats de lleure, entrades de teatre o un curs al centre cívic.

El restaurant del temps

L’any 2012 vint-i-set entitats de Terrassa i l’Associació Local d’Entitats per la Inclusió (ALEI) van fundar el restaurant La Trobada per donar resposta a l’augment exponencial de persones aturades de llarga durada i a la situació de precarietat dels més joves que s’arrossegava des de 2007.

Es tracta d’un restaurant del temps on la gent que no té feina hi pot treballar voluntàriament. Aquestes persones en risc d’exclusió dinen cada dia al restaurant gràcies al suport d’entitats que pertanyen a l’Associació Local d’Entitats per a la Inclusió de Terrassa (ALEI), de Càritas i de l’Ajuntament. Pau Consola, un dels coordinadors, comenta que la majoria de persones en situació de pobresa són derivades als menjadors socials o als bancs d’aliments, que no resolen la seva reintegració en el teixit social i laboral. Per això van obrir aquest restaurant, que permet als seus usuaris ocupar el temps de manera constructiva i tornar-se a sentir útils mentre reben formació. Els clients del restaurant del temps La Trobada venen d’un procés d’aïllament social, han trencat amb les amistats i alguns fins i tot amb la família. Passar pel restaurant del temps els ha ajudat a alimentar-se millor, a sentir-se valorats i a aprendre un ofici relacionat amb l’hostaleria, i en definitiva a propiciar la seva reinserció laboral.

La Trobada entén que, encara que la gent no disposi de diners, sí que té temps i capacitat de dur endavant un treball amb valor; un temps que el mercat laboral no reconeix. Molts dels que passen per aquest restaurant del temps han aconseguit tornar al mercat laboral.

Projectes que inspiren

Maria Nikolopoulou, de l’equip gestor del Banc del Temps de Sants, manté contactes amb iniciatives internacionals basades en la col·laboració dels bancs de temps amb les administracions corresponents. El projecte Spice a Anglaterra, per exemple, treballa amb el sistema nacional d’atenció primària per “receptar” a gent gran inactiva que s’apuntin a un banc de temps. Així mateix, avalua l’estat de salut de les persones abans i després de pertànyer a un d’aquests organismes.

El BdT de Sants també està en contacte amb un projecte d’un municipi de Suïssa on l’administració dona suport amb euros a un fons de pensions en hores. Durant una sèrie d’anys la gent ajuda i acompanya els seus veïns malalts o més grans a canvi d’acumular hores de “cotització”. Quan siguin ells els que necessitin ajut, en rebran d’aquest “pla de pensions”.

Aquests dos projectes poden començar a inspirar els bancs de temps del nostre país.

Refer el teixit social i canviar de paradigma

“Les hores, al capdavall, són l’excusa per sentir-se valorat. En el fons, la gent ve a solucionar problemes emocionals, a fer coneixences noves després d’un canvi social fort o quan se sent incòmoda amb la xarxa social antiga”, comenta Jordi Macià, del BdT de Berga. Cada banc de temps té la seva peculiaritat: uns treballen amb la xarxa veïnal per trencar amb la desconfiança; altres, per sentir-se valorats, com Aiman Khater, d’origen sirià, que va arribar a Berga com a refugiat i té moltíssimes hores acumulades perquè no ha parat de fer coses pels veïns, o la Montse, del BdT del Pont del Dimoni, de Girona, que ha anat a passar quatre dies a Berga a través d’una agència de viatges que es gestiona amb hores de banc del temps: allotjament i activitats a canvi de temps.

Les possibilitats són infinites, encara que es tracta en tots els casos de projectes col·laboratius amb un valor social immens, desenvolupats per persones que no són només un grup de veïns que passen el temps junts, sinó un dels factors necessaris per al canvi social i econòmic i per qüestionar la forma habitual de relació entre la gent.

“Estalvia temps ajudant la teva comunitat” és un dels lemes dels bancs de temps. Estalviar sense invertir, capgirant el mercat, aportant valor al temps i creant una alternativa econòmica i social. “El temps és or”, diu la dita, però potser encara ho és més quan es pot decidir a què i a qui es dedica i com s’estalvia. Aquesta és l’alquímia dels bancs de temps: no fabriquen ni produeixen, sinó que donen valor a allò que només nosaltres mateixos podem gestionar: el temps i les relacions humanes en un intercanvi equivalent.