En aquest nou dossier hem convidat set autors a passejar fora dels circuits més fressats pels turistes o els congressistes. I els hem demanat que ens proposin rutes alternatives més enllà del Barri Gòtic o de la Barcelona modernista. El resultat ha estat un recull d’itineraris insòlits que ens descobreixen capes urbanes recòndites, des de la Barcelona maçònica fins a la ciutat amagada dels passatges.
A les places i els carrers de les tres Barcelones suggerides per Robert Hughes –la metropolitana, la medieval i la romana– se sintetitza una història urbana més que bimil·lenària amb una continuïtat només comparable a la de capitals d’estat europees com Londres, París o Roma.
La realitat és ben diferent de com la suposem. L’invisible i ocult és l’origen del que s’acabarà manifestant. Els inicis i la raó de ser de Barcelona s’amaguen a les seves entranyes, on no podem davallar de qualsevol manera, sinó ben agafats al fil d’Ariadna.
Els ponts privats són dels més antics de Barcelona, encara que també n’hi ha dos de moderns i ben coneguts: el fals gòtic del carrer del Bisbe i el “de la vergonya”, al carrer de les Egipcíaques. El diable, però, no té cap pont dedicat.
Cada passatge barceloní és un món diferent, per l’origen, l’ús actual, la situació i la morfologia. En les línies següents subratllem la singularitat d’aquest tipus de via per mitjà de deu exemples ben diversos, un per districte.
Una rèplica de l’Estàtua de la Llibertat rep els visitants de la Biblioteca Pública Arús al capdamunt d’una escalinata imponent. Aquesta és la primera fita d’una ruta iniciàtica pels símbols i els indrets de Barcelona relacionats amb la maçoneria.
Barcelona té menys habitants que París però una quantitat similar d’immigrants, procedents de tots els continents. La ciutat i la seva àrea d’influència han estat unes amfitriones molt bones: aquesta evolució ens ha enriquit a tots.
Fer un itinerari per Barcelona amb el motiu conductor del cinema comporta establir un diàleg entre la realitat present i la cinematogràfica que ajudi a entendre la ciutat.
La publicitat defineix els nostres temps, però el seu origen és molt antic. Fenomen fantasmagòric, l’anunci perdura moltes vegades més enllà d’allò que anuncia, com es pot apreciar en moltes parets de Barcelona.
Per què no deixem la Barcelona real als turistes russos i ens en construïm una de falsa per a nosaltres, els barcelonins? Per exemple, al barri de Gràcia o més enllà de Sarrià, on hi ha grans descampats…
