Veu de poesia i saxo de jazz, suau i dolça, amarga i desolada... La música d’Eva Fernández s’enlaira per fer-se a través dels versos de grans poetes moltes de les preguntes que tots ens hem fet, ens fem i ens farem. Preguntes que no acostumen a tenir resposta però que poden deixar-nos buits a l’estómac i a l’anima, que necessiten ser omplerts de paraules. Les d’Eva Fernández són paraules prestades que ella aconsegueix que sonin com a pròpies, paraules envoltades d’una música nova que a l’escenari es converteix en universal. A la veu i el saxo d’Eva Fernández s’uneixen la guitarra de Josep Munar –amb qui ha compost les partitures– i la bateria d’Enric Fuster per fer de Yo pregunto un disc honest i sincer, precís i alhora desbordant de màgia.

Alfonsina y el mar, adaptació de la cançó d’Ariel Ramírez amb lletra de Félix Luna que va popularitzar Mercedes Sosa i que explica el suïcidi de la poetessa argentina Alfonsina Storni el 1938, als 46 anys, és l’única partitura que no ha compost la parella Fernández-Munar. Sí que són seus els altres temes: Yo pregunto, que dona nom al disc, un poema d’Alfonso Costafreda, poeta català que va morir a Ginebra el 1974; la versió de dos poemes de Stormi, La caricia perdida –que parla de la necessitat de la dona per trobar un home el qual estimar– i El viaje; Origen i Más allá del olvido, de la també argentina Alejandra Pizarnik (1936-1972); i Para leer de forma interrogativa, de Julio Cortázar (1914-1984), una reflexió sobre els camins cap a on ens pot portar la vida.

FITXA

Eva Fernández: veu i saxo. Josep Munar: guitarra. Enric Fuster: bateria

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“Eva Fernández se ha lanzado en vuelo libre con 'Yo pregunto', un álbum en el que pone música a poetas hispanoamericanos y con el que se suma a la lista de jóvenes artistas con talento que siguen la estela de Sílvia Pérez Cruz.” LA VANGUARDIA 

“Procuren buscar una sonoritat orgànica, donant protagonisme a la cançó sense deixar de banda la improvisació, espai on se senten com a casa.” ENDERROCK