Apropem la cultura als barris. Propostes de cinema, música en directe, circ, teatre, dansa, art i pensament. Entrada gratuïta
Tots els resultats
No volia ser un heroi, només era un Ragazzo que havia d’anar a la platja i que finalment va decidir quedar-se a Gènova per poder participar en una de les manifestacions en contra de la cimera del G-8. Un noi que escrivia poesia, que pensava que un món millor era possible i que la lluita per aconseguir-ho havia de ser pacífica.
Trajectes llargs per a embarcacions petites
Una butaca d’escai d’aquell verd atrotinat que fa anys igual feia bonic. Una tauleta baixa, adornada per un gerro amb tres flors, potser tres roselles, però de plàstic ja una mica destenyit. I un home que parla, que gesticula, que crida, que balla... Un home que s’explica a través d’algunes històries... Les històries d’un home ridícul.
El bosc pot ballar? I cantar? I tant que sí!!! I no només això, sinó que és al bosc on neix la música. I és al bosc on s’han d’endinsar les mares per trobar la cançó del seu nadó.
Encotillades. Ofegades. Oprimides. Esclafades. Quasi sense poder respirar. Sense poder-se moure. Sense poder mostrar-se com eren en realitat. Així és com van estar les dones durant segles i segles i més segles. Dones que eren les nostres àvies, besàvies, rebesàvies... Dones que van escriure el seu present i el nostre.
Elvis va ser el rei. I Madonna va ser (és) la reina. I al seu voltant s'amunteguen nois i noies, joves i no tan joves, calbs i amb grenyes, disposats a tot (i quan diem tot, és tot) per retre homenatge al seu ídol. Aquests éssers, de vegades (moltes) esbojarrats, són els fans i formen part d'un exèrcit sempre disposat a acudir quan escolten allò de Follow the leader-leader-leader.
És dansa, sí. Però amaga molt de teatre. Hi ha una història, també és cert; però ens l’expliquen amb els moviments. I tot banyat per l'humor i la ironia, com sempre fa Mar Gómez en els seus espectacles.
La ballarina coixa pot ballar, perquè ha aconseguit que l'ajudi el saltimbanqui maldestre. La funàmbula cega és capaç de travessar el precipici fent equilibris a sobre del fil, perquè ha après com es perd la por. I ningú ja pot impedir que el goril·la i la mussol, el Rick i la Ilsa, festegin el seu amor malgrat que ales i potes acabin sempre fetes un embolic.
No necessita el nas vermell, ni les enormes sabates, ni la perruca, ni la roba de colors cridaners... No necessita res més que a ell mateix: impertinent, entremaliat, una mica maldestre, sempre a punt de caure, a punt de provocar el desastre, el caos més absolut... però sempre victoriós, perquè la bondat, encara que no ho sembli, sempre guanya. I ell ho és.
Si les flors tenen un costat fosc, com no l’han de tenir també els éssers humans? Però què passa quan el costat fosc es troba al costat del més pur i brillant d’una persona? Què es diuen? Què en pensen l’un de l’altre? Aquestes són les preguntes de les que parteix Bubble, l’espectacle que presenta El lado oscuro de las flores.
Un tauler, un tub, una corda, una fusta... Un home i una dona que s’amaguen l’un de l’altre, que no es coneixen, que es tenen por. Tots dos han aparegut en un paratge desert, en una platja perduda. Tots dos s’han convertit en Robinson en una illa que no sembla estar poblada. S’escapoleixen... Es volen fer fonedís... Volen desaparèixer.