És un dels actors que més fort trepitja. Sigui a un escenari o a un plató de cinema o televisió. Va guanyar un Gaudí pel seu paper a Incerta glòria, va compartir càmera amb Ricardo Darín a Truman i teatre amb Pol López a La calavera de Connemara. Però, segurament, un dels papers que més satisfaccions l'hi ha donat és el de Ragazzo, on encarna a Carlo Giuliani, aquell jove assassinat per la policia durant una manifestació antiglobalització a Gènova el 2001.

-Ja fa molt que Ragazzo va pujar per primer cop als escenaris. Com és la convivència amb Carlo Giuliani, el protagonista d'aquest monòleg?
- El personatge de Carlo Giuliani ja forma part de la meva sang. És un text que vam preparar durant dos anys i que després hem interpretat molts cops. És un personatge que em surt des de les entranyes.

- Serà aquesta la raó, el que et surti de les entranyes, de tots els èxits que t'ha proporcionat: de públic, de crítica...?
- Lali Álvarez, que és l'autora i directora de Ragazzo, va fer un text que li va sortir de les entranyes. És un text compromès amb què vol dir la joventut, amb el que representa viure en un món on qui mana és mercat i on les persones i la llibertat no se sap on queden. Jo també sóc un actor que treballa des de les entranyes i això ens va fer connectar. Ragazzo és un muntatge que respira artesania i precarietat: no teníem diners i només hi podíem posar el cor. El vam fer perquè teníem ganes de fer-ho sense pensar en cap moment en el mercat.

-Dos anys treballant el text?
-Dos anys de treball des que ens vam posar d'acord en fer-ho. Lali Álvarez anava escrivint. Va fer moltes versions i jo anava a casa seva i provàvem els texts, com sonaven. Però quan Lali Álvarez va parlar amb la mare de Carlo Giuliani, el text va canviar molt, va variar el seu punt de vista: va deixar de ser una obra que parlava d'un crim d'estat per ser una obra que parlava del Carlo, de qui era, de què li agradava. Vam tenir molt temps per macerar Ragazzo que a més està escrita pensant en mi, en l'actor que l'havia d'interpretar, i això fa que les energies estiguin molt més focalitzades.

- I qui és Carlo Giuliani?
- És difícil parlar o interpretar algú que ha estat viu, que ha existit. Crec que Carlo Giuliani va ser un lluitador, però no un heroi. Va ser algú honest amb allò que veia que estava passant. Va ser una víctima del sistema capitalista en què viu la societat actual. Un jove amb molt talent i moltes ganes de viure. Algú a qui admiro molt. Algú de qui m'hauria agradat ser amic.

-Han passat quasi 17 anys des que va morir Carlo Giulini. Ha millorat la nostra societat o seguim en el mateix punt?
- Estem en el mateix punt si no és pitjor. Seguim vivint en una il·lusió de democràcia i llibertat quan qui, en veritat, mana són les empreses. Vivim en un món on la publicitat ens diu que hem de ser feliços, un món que ens recorda al d'Un món feliç, la novel·la d'Aldous Huxley, un món on tothom té la il·lusió que pot escollir, encara que no sigui veritat....

-Què va significar aquest paper? Un salt?
El meu pare ja em deia que fer un monòleg és espectacular. I em trobo molt còmode perquè és fer teatre amb sentit.

-Teatre o cinema?
- Són terrenys diferents. Al teatre, l'actor controla temps, espai, intensitats, dinàmiques... a l'escenari ho ets tot. En canvi, al cinema la teva feina queda a les mans de molts altres.