Cuinat a les illes. Cuinat a poc a poc. Des de la idea. Amb unes escales sobre les quals fer equilibris. I amb tot de peixos, peixos grans que es mengen els petits, taurons que devoren tot el que troben... com ha fet el turisme que ha malmès el paisatge. Aquest és el Peix que ens servirà en una safata de poesia i acrobàcies la companyia Hotel Iocandi.

Diuen que Peix és un espectacle combatiu però poètic.... era aquesta la vostra intenció?
Quan comencem a pensar un espectacle no imaginem el resultat final, sinó que sovint tot comença per la necessitat d'explicar alguna cosa, i aquest motor ens acompanya durant tot el procés. Peix parteix d'una sensació i vivència molt personal i el que és personal sovint és polític, i suposo doncs que sí que és un espectacle combatiu.
També m'interessa molt la poètica grotesca de la bellesa que sorgeix de quelcom catastròfic. El circ té les eines per ensenyar les coses plàsticament, poèticament.

Parleu de com el turisme s'està carregant els nostres paisatges en un moment en què la covid ens ha fet veure que sense turisme la nostra economia està malmesa... Creieu que aquesta equació té fàcil solució?
He tingut els meus moments de dubte a l'hora de sortir al carrer a parlar del turisme, quan la covid s'ho està escombrant tot i molta gent que viu del turisme ha perdut la feina i ho està passant molt malament. Però per mi el més important que aquesta crisi ens ha fet veure és totes les crisis que hi ha dins aquesta gran crisi que és la globalització i el capitalisme i que fràgil és tot. Un sistema que para un mes i tot es col·lapsa i posa de manifest que vivíem en un fals equilibri i en una falsa seguretat disfressada de comoditat.
La covid ens ha  fet veure això, però no vol dir que abans no existís. Estaria bé que fos un despertar i que aprofitéssim per fer canvis profunds.

Per què el títol de Peix?
Parlem del Peix gros que es menja el peix petit. Un concepte tant antic com etern. Per mi el turisme global és un peix gros que es menja la costa i arrasa amb tot el que hi havia sense contemplació. És una expressió més d'aquest capitalisme salvatge que vivim.

És un espectacle fet des de Mallorca, és molt mallorquí?
No sé si és un espectacle molt mallorquí...jo sóc de Mallorca, per tant segurament hi ha moltes referències mallorquines. És veritat que ho explico des de l'experiència personal, però probablement apareixerien referències comunes si ho expliqués algú de Grècia o de Barcelona o de Cancún. El concepte és universal.
Evidentment utilitzem les nostres pròpies vivències i imaginari per construir l'espectacle, ho explico des d'on sóc jo. I això es pot apreciar per exemple amb l'espai sonor, dissenyat per Sacha Agranov, que beu de la tradició popular mallorquina.

Acrobàcies, humor, poesia... com feu conviure tots aquests elements i com heu cuinat aquest espectacle a ritme lent?
L'espectacle l'hem fet durant tres anys i de manera molt intuïtiva. Tenia molt clar que volia fer un treball físic i d'investigació amb dues escales i de què volia parlar. Primer doncs vam crear material físic i després vam començar a construir tots els aparells que apareixen al llarg de l'espectacle (peixos, tarima...) Durant tot aquest temps ens hem trobat amb gent que ha confiat en nosaltres i que ens han obert espais on poder crear, assajar i anar mostrant el procés al públic (Ajuntament de Castellterçol, Cal Gras, Ca l'Estruch i Fira Tàrrega). Cap al final del procés creatiu va venir l'Ada Vilaró que ens va ajudar molt a donar coherència al material que ja teníem.
Treballar a foc lent et dona una perspectiva més clara i tranquil·la, sense l'estrès d'estrenar o de complir terminis. Et dona temps per poder fer canvis, i sobretot per obrir noves portes i sorpreses que surten durant el procés creatiu i que sovint són més interessants que el que havies pensat inicialment.

Com ha evolucionat la vostra manera d'entendre l'escena des del vostre primer treball, Esquerdes?
Personalment espero no acabar d'entendre l'escena mai... l'escena és canviant, igual que tots nosaltres som canviants. Segurament no som els mateixos, i segurament com més vegades surts en escena més acostumat estàs a estar-hi. La nostra feina, com moltes altres professions, com més vegades les fas, més n'aprens.

Què ha suposat guanyar el premi Moritz a la Fira de Tàrrega?
Actuar a Fira Tàrrega i formar part del Suport a la Creació va ser una gran oportunitat per presentar l'espectacle. Guanyar el premi Moritz és un reconeixement a la feina feta i també una manera d'arribar a més gent.