Diu que el mar apropa totes les cultures. I les seves cançons viatgen a una banda i l'altra de l'Atlàntic, encara que també s'allunyin cap a aigües més fredes. Però quan ha de crear, puja una muntanya, la de Torre Baró, amb la seva guitarrera. I escriu cançons que Raquel Lúa diu que la curen de tots els mals i amb les que espera guarir el cor de qui les escolta.

- Ens expliques com van ser els teus inicis?
La meva relació amb el cant va començar de ben petita. No recordo no cantar! I vaig començar a escriure poemes i a saber-me de memòria poemes dels autors que m'agradaven o coneixia en aquell moment.

-De veritat vas començar en un grup heavy?
Quan vaig complir 15 anys, vaig tenir algunes bandes de rock amb els companys de classe i allà vaig començar a fer cançons pròpies. Era per passar-s'ho bé. D'Extremoduro, Open water rivaivals, Sistem of a Down fins a Pereza. Un popurri!!

- Què va suposar el Taller de Músics i el Concurs de cantautors d'Horta en la teva formació?
El 2015 vaig gaudir d'una beca del Taller anomenada Cabal Musical que va em va permetre prendre consciència que fer música era alguna cosa més que un hobby. Allà va començar el meu projecte musical acompanyada del Yeray Hernández. El concurs de cantautors, que vaig guanyar acompanyada de la guitarrista Amaia Miranda, em va donar la possibilitat d'obrir més fronts i tocar a molts llocs preciosos. La qualitat humana que hi ha allà és brutal!

- Com és la música de Ruegos y demàs?
Beu del folklore de moltes terres diferents. Podem trobar una zamba argentina, una bossa, una guajira flamenca, son cubà, un tema que sembla irlandès... Tot amb cançons pròpies.
 
- Què és el que vols expressar amb les teves cançons?
M'agrada pensar que el mar connecta totes les cultures i que podem enriquir-nos molt gràcies a aquest fet. A mi cantar em cura i totes les cançons que hi ha al disc m'han curat d'alguna manera. És un bàlsam. No sé ben bé si hi ha intenció d'expressar alguna cosa en concret però, si filem prim, canto a la vida i a la mort, que al final és l'únic que hi ha.

- Les teves cançons són poètiques, reivindicatives...?
Les cançons que faig són poètiques. De fet el disc inclou una poesia que va escriure el meu amic Otto Wolfski. Va enviar-me-la i immediatament vaig fer-la cançó. Però també he volgut que la rapsòdia tingui un lloc al disc. Compto amb la col·laboració del meu amic Al Víctor, un rapsoda amb un recorregut impressionant i admirable. Però només qui té el disc físic pot escoltar la seva veu perquè volia que fos un elogi a la paciència i a l'escolta calmada de qui escolta un disc sencer,

-De veritat les teves cançons neixen en visites amb la teva guitarra a la muntanya de Torre Baró?
La muntanya de Torre Baró és font d'inspiració i en tenir-la a prop he pogut gaudir de la seva màgia. Però per sort gairebé tots els paisatges o zones on la naturalesa tenen un paper rellevant i són font de cançons!

- Estàs escrivint noves cançons? Estàs ja pensant en un nou treball discogràfic?
Sí! Ara mateix estic en una època molt creativa que m'agrada moltíssim! Gràcies a la música estic vivint experiències molt boniques que m'inspiren molt per crear. Encara no estic pensant en un nou treball perquè no fa ni un any que vaig treure Ruegos y demás però sí que és cert que ja tinc material per treure un de nou...

- T'agrada/molesta que et comparin amb Sílvia Pérez Cruz? En què creus que us hi sembleu?
Sílvia Pérez Cruz ha sigut un referent molt gran per a mi i que em comparin amb ella és gairebé un elogi però de la mateixa manera que són referents Marisa Monte, Rocío Márquez, Diana Navarro, Amancio Prada, Jorge Drexler, etc. Crec que de cada artista que m'arriba al cor puc aprendre moltíssim i adherir les maneres que encaixen amb la meva persona i amb les meves determinacions. Crec que m'assemblo a la Sílvia Pérez Cruz en la manera de dir la música. Al final les paraules conten històries.